Plaça de l'Església de la Garriga i entorn

La nova església parroquial de La Garriga  aglutina al seu voltant una sèrie d'edificis destacats de l'arquitectura de la població.

Església Parroquial de Sant Esteve

L’església parroquial de Sant Esteve és un edifici de planta rectangular, que consta d'una sola nau amb capelles laterals entre les quals hi ha accessos, el del costat nord dona a la galeria superior i l'oposat al baptisteri. La tercera capella de l'ala nord té accés a la capella del Santíssim.

Iniciada el 1686, no s'obrí al culte fins al 1737, encara que no estava enllestida del tot. El projecte inicial del mestre de cases Giralt Cerdà de bastir un temple de planta de creu llatina amb cúpula al creuer fou abandonat ja iniciada l’obra i es canvià pel pla d'una sola nau amb absis circular.

La portalada barroca de l'església, al capdamunt de la gran escalinata de pedra amb una decorativa balustrada, és l’element més barroc de tot l’edifici, conferint-li solemnitat i efectisme. La porta es d’arc rebaixat, flanquejada per pilastres ornamentades  capçades per capitells arquitravats, damunt dels quals s’alcen pilastres de menors dimensions amb arquitrau i rematades per florons. Damunt la porta s’obre un timpà semicircular obert amb decoració geomètrico-floral que dibuixa una creu. Damunt un cap d’àngel i per sobre s’obre la una capella amb la imatge de Sant Esteve màrtir que suporta un arquitrau, suportat per àmplies mènsules, rematat per florons. A les bandes de les mènsules i flanquejant el conjunt de la capella del sant titular hi ha unes columnes inclinades amb decoració de roleus als extrems.

El 1883 es va refer la teulada i la volta, el 1895 s’edificà la capella fonda i el 1926 es construí l’escalinata d’accés al temple.

Can Serratacó

Can Serratacó , habitatge unifamiliar entre mitgeres, consta de planta baixa, pis i golfes. El portal d'entrada és de pedra amb arc de mig punt adovellat. Les obertures de la planta pis són rectangulars i formen balcons, la llinda és de pedra. En una de les llindes es pot llegir ANY IHS 1711 / MIQUEL SERRATACO. Les obertures de les golfes són de reduïdes dimensions, rectangulars. La coberta és a dues vessants.

Can Surell

Originàriament, can Surell estava edificat al costat de la desapareguda capella del Balneari Blancafort. Es tracta d’un habitatge de planta baixa i dos pisos. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat i a la clau hi ha un escut. La finestra del primer pis presenta muntants de pedra i llinda d'una peça, protegida per un guardapols, que no té la del segon pis. El ràfec de la coberta és amb imbricació de teules. Amb la restauració s'esgrafià la façana amb dibuixos romboïdals.

Casa Francesc Blancafort                                            Casa Lluís Plandiura

La casa Francesc Blancafort o casa-botiga Blancafort Puig, obra de l’arquitecte Manuel Raspall, és una obra de decorativisme mesurat que es redueix a una imposta de rajola quadriculada llisa i en relleu de color marró i groc petits, al revoltons ceràmics del balcó i uns petits elements romboidals ceràmics al guardapols de la obertura del balcó i a les parts inferiors de les impostes superiors. Cal destacar el treball de forja de la barana del balcó. Estructuralment destaquen les pilastres de l’arcuació del coronament de l’edifici que suporten el ràfec de coberta. Al costat dret de l’edifici s’hi obre una capella dedicada a sant Roc.

Can Plandiura, la primera obra de Duran i Reynals a La Garrida, és un habitatge noucentista de planta baixa, dos pisos i terrat. A la planta baixa la porta i la finestra es troben encerclades per pedra, mentre que les obertures dels pisos superiors (dues obertures que donen a una gran balconada al primer pis, i dues finestres al segon pis) estan encerclades amb aplacats de terracota.Les obertures del primer pis estan rematades per frontons triangulars amb decoració esgrafiada floral capçats per un trencaaigües amb pinacles.

Carrer Calàbria i entorn

Cafè Sala de festes La Alhambra

L’any 1913, al carrer Calàbria núm. 13, l’arquitecte Josep Sala Comas projectà el cafè-sala de festes La Alhambra. Destaca la seva façana modernista, sobretot al primer pis, on s’obren tres grans finestrals d’arc de mig punt flanquejats per pilastres amb capitell que es prolonguen fins a la base de l’edifici. Les pilastres presenten decoració vegetal. Entre capitells unes arcades convexes encerclen els finestrals. El finestral central està dividit en tres per unes fines pilastres, donant com a resultat una finestra central d’arc de mig punt i dues de laterals d’arc rampant. Els finestral laterals dibuixen una finestra geminada d’arcs de mig punt sense columna amb un element decoratiu esculpit a la intersecció dels arcs. Entre finestres recorren la façana tres bandes amb decoració de rosetes esgrafiades. Damunt del finestral central del primer pis utilitzant la tècnica de l’esgrafiat trobem l’any de construcció de l’edifici i damunt dels finestral laterals els escuts de La Garriga i de Barcelona.

Al segon pis s’obren tres grans finestrals entre pilastres amb decoració esgrafiada que a la seva base presenten botons de pedra amb llàgrima units per una garlanda vegetal de pedra. Les pilastres suporten un arquitrau amb una sanefa esgrafiada al damunt i just per sota de la cornisa.

El local fou seu d’orfeons i mítings polítics, de balls, de teatre i de cinema, datant les primeres projeccions de 1928. Des dels anys 70 del segle XX, de la mà de Josep Maria Miró, oferia programacions dobles, especialitzant-se en cinema europeu i d’autor, projectant versions originals i cinema en català. La distribució de les pel·lícules des del 2013 en format digital va suposar el tancament d’aquest centenari local, que disposava de projector de 35mm i no va poder assumir la nova tecnologia.

Font de Santa Digna

La font pública de can Santadigna fou construïda juntament amb una altra que hi ha al Passeig, per facilitar l'accés a la població a l'aigua potable. La font recull en poc espai elements característics del modernisme de Raspall. Té la base de maçoneria ciclòpia, que es barreja amb el volum superior, revestit de trencadís de granit i rajola en composició geomètrica, i està rematada per un fanal de ferro forjat, de línies sinuoses treballades a cop de fuet.

Està formada per un cos central de base atalussada, flanquejat a banda i banda per una jardinera; a la part inferior, hi ha el brollador i la pica. Els murs són de paredat de diverses mides. La decoració està feta a base de trencadís. Al perímetre superior de les jardineres hi ha una sanefa amb combinació de rajoletes blanques i blaves. A la zona del brollador, hi ha una barreja de trencadís que repeteix els colors anteriors, blanc a la zona del brocal i decoracions geomètriques en blau damunt.