Ronda del Carril de la Garriga i entorn
Ronda del Carril | ||||||
| ||||||
|
La casa Carles Salvador és un dels exemples de construcció noucentista de la Ronda del Carril. Predomina la simetria i la manca d’ornamentació tret d’uns timpans que rematen uns finestrals del primer pis. Fins i tot la tanca del jardí, amb decoració geomètrico-vegetal, manté aquesta austeritat trencada únicament en els remats dels pilars que acaben en uns pinacles. Els elements més entroncats amb el modernisme precedent els trobem a la coberta de l’edifici, amb la utilització de la ceràmica vidriada en les teules, la coberta de cúpula d’una petita torre i en les xemeneies que utilitzen tubs ceràmics acabats en petites pinyes.
| ||||||
| ||||||
Casa Creixell | ||||||
Can Creixell és el resultat portat a terme per l’arquitecte Xavier Turull Ventosa al modificar i ampliar l’edifici anomenat Casa dels Ocells, aplicant una arquitectura de característiques neoclàssiques d’inspiració francesa. Consta d’un cos central flanquejat per dues torres de coberta piramidal de pissarra amb les cantoneres a bisell. Presenta les obertures emmarcades i al cos principal destaca el balcó-porxo amb balustrada de pedra. Cal destacar el frontó que corona el cos central i les decoracions de pilastres als bisells de les torres que aporten el classicisme a l’edifici.
| ||||||
| ||||||
Casa La Caritat o Villa Blanca | ||||||
| ||||||
|
La casa de la Caritat (1916) fou originalment un edifici d’estiueig, obra de Manuel J. Raspall, emmarcat dins l’inici del llenguatge noucentista. L'any 1941 es va reformar, afegint-hi noves estructures i durant la dècada dels 80 es van fer parcel·les a la finca, perdent el jardí inicial. Cal fer esment dels fris de daus sota la cornisa que suporta la balustrada del terrat i també la sanefa de roleus per sota d’aquest fris. A les cantoneres hi trobem medallons decoratius.
| ||||||
| ||||||
Casa Mercè Pla | ||||||
| ||||||
|
Originalment la casa Mercè Pla fou projectada per l’arquitecte Emili Sala i Cortés el 1886 seguint els paràmetres de l’eclecticisme. L'any 1914 el mateix arquitecte, per encàrrec de Dolors Veguer de Feliu, va portar una sèrie de reformes: s'afegí la galeria i el frontó orientat al sud. També s'amplià l'edifici fins a la mitgera nord i la porta d'entrada i barana de balcons. A aquesta fase corresponen els elements modernistes de la casa com l’arrambadís ceràmic de la galeria d’entrada i altres elements decoratius, així com en el treball dels forjats.
| ||||||
L’edifici presenta a la façana que dona al carrer finestres-balcó amb llinda d’arc de frontó i encerclat rectangular. L’element, però, més característic d’aquesta façana és un mural ceràmic al·legòric a la Verge de Montserrat, capçat per un element escultòric vegetal (fulla de palma), flanquejat tot per dues pilastres, coronades per gerros.
| ||||||
| ||||||
| La façana principal la trobem en un cos d’edifici obert al pati. Al primer pis destaca una balconada amb una notable barana de ferro forjat, tècnica també emprada a les baranes de les finestres que donen al carrer i a la tanca i porta d’accés. Les obertures del primer pis d’aquest cos d’edifici resten emmarcades per trencaaigües circulars amb decoració floral. Finalment cal destacar la cresteria metàl·lica del vèrtex de la teulada. El tancament d’aquest cos és semblant al que trobem a la façana que dona al carrer.
| ||||||
| ||||||
|
Si bé elements com el frontó semicircular de la porta o els arquitraus que coronen les finestres de la planta baixa confereixen a l’edifici de la casa Timoteu Guasch una estètica de tall neoclàssic, els elements modernistes juguen també un paper destacat. Així cal destacar l’arrambador ceràmic de l’entrada, els vidres emplomats de la porta i la decoració d’una sanefa o garlanda de medallons florals amb llàgrimes que recorre la part alta d’entrada i també la decoració pictòrica dels sostre.
| ||||||
L’escola Sant Lluís és un edifici civil, aïllat, destinat a l’ensenyament. La planta és rectangular i la composició simètrica. El cos central el forma un atri de quatre columnes acanalades que reposen damunt un estilobat de pedra, suportat un timpà triangular que descansa sobre un arquitrau amb un fris amb la inscripció: "Initium Sapientae Timor Domini" (En el respecte a Déu hi ha el principi de la saviesa)
| ||||||
La portalada modernista de Villa Martín està formada per dos pilars de maó de secció quadrada acabats en pinacles, gallons esfèrics i fletxa. El coronament piramidal està recobert amb rajoles de llàgrima de colors. Al capdamunt del pilar hi ha una sanefa decorada amb rajola amb motius florals. La porta és de ferro i combina barrots de secció circular amb elements vegetals. El conjunt acaba rematat per una garlanda molt treballada.
| ||||||
| ||||||
Carrer de la Mercè Casa Francesc Combes o Torre Albina | ||||||
| ||||||
|
L’arquitecte Emili Sala Cortés projectà la casa Francesc Combes en el qual destaquen els diferents volums que formen el conjunt. La principal característica d’aquest edifici és però el joc de colors que ofereixen els seus murs d’estucat blanc, color predominant i que li donà el nom de Torre Albina, amb el vermell dels coronaments de maó de les obertures i cornises que separen els diferents pisos del cos-torre esquerra i la decoració geomètrico vegetal vermella sobre estucat blanc entre frisos de escaquer blanc i vermell del cos de l’esquerra, damunt del qual s’obre un terrat sobre cornisa motllurada de maó.
Carrer de la Carrerada | ||||||
| ||||||
|
La casa del Dr. Agustí Furriols és l’única obra de Josep Puig i Cadafalch a La Garriga. Es tracta d’un habitatge unifamiliar de composició simètrica respecta de la façana principal. A ambdós costats hi ha adossats dos cossos tractats com a galeries, tancades a la planta baixa i obertes al pis i unides formalment al cos principal per la coberta. Els pilars de la porta presenten a la part superior un tractament ceràmic de motius vegetals de colors que recorden els de la ceràmica popular catalana.
Manuel J. Raspall utilitzà a la torre Padró diversos elements modernistes. Dins el jardí hi ha una doble escala simètrica de pedra. Entre les dues escales hi ha una font i una sanefa amb motius geomètrics i florals. El passamà de les escales està recobert de trencadís. Destaca la portalada d’accés, de ferro forjat, amb uns pilars decorats amb relleus florals i ceràmica i rematats per unes caputxes amb trencadís. La porta, de doble fulla, és de barrots cargolats, amb un remat punxegut d’una gran qualitat a la part central. Sobre els barrots a cada una de les fulles de la porta hi ha adossades unes cartel·les com si d’unes fulles vegetals es tractés on es llegeix el nom de la casa.
| ||||||
| ||||||
| ||||||
| ||||||
| ||||||
