Aquest tipus de forats excavats per l’home a la roca, han estat identificats en ocasions com coves sepulcrals, en d’altres com eremitoris altmedievals o com simples fornícules utilitzades d’oratoris i fins i tot com algun tipus de forns. A la part nord de la comarca de l’Anoia hi ha un gran nombre d’aquest tipus de forats, identificats per la major part de treballs d’investigació com eremitoris altmedievals.
Aquesta proposta contrasta amb el fet de trobar-nos en un territori que malgrat ser petit en dimensions, presenta un gran nombre d’aquest tipus de construccions, fet clarament contradictori amb la vida eremítica que requeria recloure’s lluny del tracte amb els homes; per altra banda, una densitat tant alta d’eremitoris hauria d’haver estat l’embrió d’un gran centre medieval de culte cristià, que tampoc no trobem en aquesta zona.
|
Una altra hipòtesi de treball considera que originàriament la majoria són coves prehistòriques destinades a enterraments, i que posteriorment foren reutilitzades fins i tot com llocs d’hàbitat, amb la mateixa funció que les barraques de vinya o de pastor existents encara a les nostres contrades. Alguns d’aquests forats, amb la boca de forma subrectangular o gairebé circular, conserven restes de fum a les parets, ràfecs i canals per desviar l’aigua, solcs i curvatures per encaixar una llosa-fusta com a porta i encaixos per situar una barra de fusta per refermar el tancament.
Aquest forat en concret, està situat a peu de la carrerada que comunicava la Portella amb Còdol-Rodon i Seguers, en un turó conegut com collet dels pastors, dominant tota la plana del Benet, al límit dels termes dels Prats de Rei i Sant Pere Sallavinera. A l’altra banda de camí, també es conserva un altre forat d’aquest tipus, fins avui inèdit, amb una paret de pedra seca que protegeix l’obertura.
|
