|
L’arquitectura de Josep Pausas Coll de 1922 de la fàbrica de Ca l’Ortínez no és potser el més destacable d’aquest edifici textil. La seva importància radicava en ser una de les fàbriques més importants on s’aplicava la tècnica del jacquard.
El 1877 la fàbrica de Magí Ortínez comptava ja amb 5 telers automàtics amb uns motors equivalents a poc més d’un cavall de vapor per teler. Durant força anys van coexistir el telers mecànics amb els manuals. Ignasi Font i Magí Ortínez, utilitzaren els telers mecànics per teixir gèneres en jacquard. Era la seva aposta per reubicar-se en un mercat on les grans colònies tèxtils havien monopolitzat les vendes dels gèneres de gran tirada: llençol, vichys per a bates i camises, vela per a vaixells i carruatges, lonetes, cortines, pana, sarges per a “granotes” laborals, draps de llana per a vestits d’home... Així com la “panyeria” esdevingué la gran especialitat de Sabadell i Terrassa, i la sederia ho fou del Barcelonès, els “domassos” per a matalàs, cobrellit, estovalles... foren la referència d’Igualada, i així es mantingué fins al 1982. Les “teles de matalàs” de gran qualitat fetes a Igualada es van escampar per tots els indrets d’Espanya, pel Marroc i per Sud-Amèrica, tant a l’Argentina com a les antigues colònies. Cap al 1970 i fins al 1980, tots els fabricants de matalàs amb jacquard (Industrial Boyer, Ignacio Font i Hijos de J. Ortínez a Igualada i Textil Camps i Samitier a Copons) que treballaven per a les grans marques estatals de matalassos de molla teixien, entre altres, dos mateixos dibuixos amb dos únics colors. D’aquelles quatre referències es calcula que se’n van fabricar a Igualada i Copons uns quinze milions de metres. |
El 1972, quan la indústria cotonera mantenia encara uns 885 treballadors a Igualada, uns 150 ho feien a Fills de J.Ortínez, SA. La fàbrica va tancar el 1980. Actualment les seves instal·lacions acullen les oficines de l’Agència Tributària i l’Escola Municipal de Música. |