És la fàbrica de tipologia manxesteriana que es conserva més antiga de Catalunya, i l’únic edifici que ha sobreviscut de la tipologia industrial primerenca al nostre país. Tot i que el seu estat de conservació actual és deplorable, ha estat incoat l’expedient per a la seva declaració de Bé Cultural d’interès Nacional el 22 de novembre de 2005, fet que facilitarà la seva recuperació immediata, convertint-la possiblement en un equipament docent, social o cultural. Prèviament l’Ajuntament d’Igualada la va adquirir i la va declarar Bé Cultural d’Interès Local. Era una fàbrica “de hilados de algodón movida por vapor”, constituïda com a Compañía Fabril Igualadina l’any 1842 per dotze socis que van aportar una fortuna d’aleshores 266.000 pessetes. La força motriu era el vapor, basant-se en les fortes expectatives que proporcionava el subministrament de carbó procedent de Calaf. Malauradament aquest era de molt baixa qualitat i el 1857 la societat va fer fallida, i se’n va crear una de nova, la societat anònima Igualadina Cotonera, ara amb un capital social de 2.500.000 pessetes.
|
