Fassina de la Cambra Agrícola d'Igualada
| ||||
| ||||
La destrucció de la vinya a finals del segle XIX per la fil·loxera, els alts costos que suposava la recuperació amb cep americà i l’augment de la producció vitícola amb aquesta nova espècie i per tant la saturació del mercat van desembocar en molts casos en el cooperativisme. A Igualada el 1907 apareixia la Cambra Agrícola i la Societat Cooperativa per a la elaboració d’alcohols vínics; amb la destil·lació s’aconseguia donar sortida a vins de poca qualitat o be als excedents en anys de sobreproducció. La Cambra Agrícola elaborava aiguardents i licors amb els que va aconseguir un veritable renom. Aquest va ser el cas dels anisats, que va començar a produir el 1910 a partir d’excedents o vins de baixa qualitat amb l’adquisició d’un alambí o fassina a la casa Torcuato Cañisá de Barcelona, comercialitzats una vegada embotellats amb la marca “Anís del Noya”. El 1918 la Cambra Agrícola va adquirir una fàbrica de destil·lació a Igualada de 1.120 m2 i pati annex amb l’aparell de destil·lació de brisa, el de destil·lació i rectificació d’alcohols, la caldera de vapor (resta visible la xemeneia), un dipòsit de ferro, bidons, bocois, carros, cavalleria...Això li permetia destil·lar aiguardents a partir de la brisa, aprofitant així el primer subproducte de la vinificació i assegurant el funcionament de la cooperativa tots els anys.
A començaments dels anys 20 del segle XX, la Cambra Agrícola d’Igualada destil·lava 707.700 litres de vi i 148.800 kg de brisa, amb unes vendes el 1921 de 80.000 litres d’anissats embotellats. | ||||
|
