És una obra a l'aire lliure de l'escultor saragossà Mariano Andrés Vilella realitzada l'any 2001. En un dels extrems d'aquesta escultura, ell mateix defineix la seva relació íntima amb la matèria primera del seu treball: "Piedra, todo me diste, todo te dí".
Aquest artista, com molt bé diu Ramon Casalé Soler: "coneix l’ofici de la pedra des de ben jove, ja que va començar com a aprenent al taller del marbrista Angel Pintre de Saragossa quan només tenia 13 anys. Més endavant es va matricular a l’ Escola d’Arts i Oficis. El 1957 se’n va a treballar a França, on compaginarà la seva feina amb l’escultura. El 1970 es trasllada a Barcelona on obra el seu propi taller anomenat “Casa Manolita”, situat al barri de La Marina a la falda de Montjuic. A partir d’aquell moment es dedica plenament a desenvolupar les seves pròpies escultures, ja que abans havia treballat per a altres escultors. Des del 1976 fins al 1995 exerceix com a mestre de taller de talla de pedra a la Facultat de Belles Arts “Sant Jordi”.
|
Àlex Susanna defineix perfectament la seva obra i la seva forma de treballar: “investiga, explora, desbasta i poleix cada bloc de pedra fins extreure’n unes formes d’una plasticitat extrema, en la que la matèria primera sembla esdevenir dinàmica i remetre’ns a un univers autoreferencial i alhora còsmic”. Això és precisament el que veiem en cadascuna de les obres; des del buit que deixa entre bloc i bloc, la incorporació de l’esfera com a element aglutinador de l’espai i la unió de forces que sorgeixen a l’ajuntar-se o fusionar-se els materials, com és el marbre blanc i la pedra verda. La seva és una obra on intervenen diversos factors: matèria, forma, ritme i moviment, que serveixen per adonar-se que l’escultura no és solament bellesa, sinó també sensualitat i emoció.
|