Església del monestir de Santes Creus ***
| |||||||||
L’església abacial del monestir de Santes Creus és un edifici de planta basilical, de tres naus, cobertes amb voltes de creueria, amb la nau central més alta que les laterals, transsepte i una capçalera formada per cinc absis rectangulars. L'absis central, molt més voluminós, s'obre a l'exterior amb una gran rosassa romànica, (finals del segle XII -principis del s. XIII) que s'obre al mur est de l'absis central.
| |||||||||
A sobre de la porta principal hi ha un gran finestral de factura gòtica, amb traceria emmarcada per un arc ogival que contrasta amb les dues petites finestres corresponents a les naus laterals, totes dues d’arc de mig punt i amb decoració esculpida.
| |||||||||
| |||||||||
La façana, començada al darrer terç del segle XII, està composta per la porta principal que es correspon a la nau central, més alta que les laterals; és una portada d’arc de mig punt emmarcada per un conjunt d’arquivoltes en gradació, sostingudes per columnes i capitells esculpits amb motius humans, animals, geomètrics i vegetals a base de palmetes, cintes perlejades, fulles de llorer, etc.
| |||||||||
| |||||||||
|
Corona la façana un mur emmerletat bastit al segle XIV. A Pere el Cerimoniós cal atribuir l'emmurallament del recinte monacal. El monestir fou fortificat per a la defensa entre els anys 1376 i 1378 per raó de la guerra amb Castella.
| |||||||||
L'absis també era il·luminat per tres finestres allargades d'arc de mig punt que actualment estan tapiades. Damunt del creuer hi ha el cimbori gòtic, del segle XIV, coronat amb una llanterna barroca.
| |||||||||
L’austeritat de l’Ordre del Císter no permetia elements que sobresortissin de la teulada i per tant, en el projecte inicial, no es va preveure el cimbori. En el cas de Santes Creus, el cimbori té una funció purament ornamental, ja que no permet el pas de la llum cap a la nau. La seva realització trenca l'austeritat arquitectònica del Cister i s'explica pel desig d'embellir l'església per part de Jaume II, que en pagà la construcció a principis del segle XIV.
| |||||||||
Les solucions tècniques emprades van ser innovadores i el cimbori de Santes Creus introduïa una tipologia constructiva que van seguir altres monestirs de l'orde com Poblet i Vallbona de les Monges.A mitjan segle XVIII, s'hi afegí un llanternó amb teules esmaltades. Actualment, fa les funcions de campanar.
| |||||||||
| |||||||||
|
Les tres naus estan cobertes amb volta de creueria separades per arcs torals. Els arcs formers que separen les naus recolzen sobre dotze grans pilars de base rectangular, als quals s’adossen les pilastres que sostenen els arcs torals; aquestes pilastres queden suspeses sobre permòdols esglaonats, alguns dels quals encara tenen restes de mangra. Una volta de creueria cobreix l’absis central.
| |||||||||
A l’interior destaquen dos elements: l’orgue, que va ser construït per un monestir de Navarra l'any 1831, però l'any 1837 el va adquirir la parròquia de Santes Creus per a l'Església del Monestir, i que és l'únic de la província que té “genolleres”, és a dir, un dispositiu a l'alçada dels genolls ubicat sota el teclat manual, que serveix com a registre;...
| |||||||||
...i la caixa del rellotge, del segle XVIII, que amaga la maquinària del rellotge. Estava connectat a la Torre de les Hores, l'antic campanar, i recordava a la comunitat les hores de l'ofici diví. El frontal de la caixa de fusta conserva la policromia que representa una gran rosa dels vents. En cadascun dels quatre angles del frontal hi ha representat un vent amb la cara d'un personatge bufant i, per sota de la circumferència, al centre, hi apareix el cap d'un personatge bufant i, per sota de la circumferència, al centre, hi apareix el cap d'un personatge monstruós de color vermell. Al voltant de la rosa dels vents, la circumferència està dividida en 24 hores.
| |||||||||
També a l'interior destaquen diferents retaules. Pel que fa a les capelles laterals de la capçalera, la primera de les capelles laterals de la capçalera conté el retaule barroc de Sant Joan Baptista, imatge desapareguda, amb Santa Anna i Sant Joaquim -extrets de l'altar de les Ànimes-, els relleus de l'Epifania i l'Adoració dels pastors i, inserida entre els plafons anteriors, una taula pintada del segle XVI que mostra Crist entre la Verge i Sant Joan, amb Maria Magdalena als peus, procedent d'un altre retaule.
| |||||||||
| |||||||||
|
El retaule de la Puríssima Concepció, que duu la data 1739, és el que presenta un millor estat, amb quatre estàtues: la Verge, entre Sant Domènec de Guzmán i Santa Caterina de Siena, els dos darrers desplaçats de llur emplaçament original, l'altar de la Verge del Roser.
| |||||||||
| |||||||||
|
Coronant el retaule presideix una talla de Sant Benet amb relleus a les bandes dels Sants Metges Cosme i Damià de mig cos.
| |||||||||
| |||||||||
El retaule de la Mare de Déu del Carme presenta imatgeria moderna. Està presidit per la imatge de la Verge amb les imatges de Sant Isidre i Sant Josep als costats. El retaule segons César Martinell estaria datat el 1739, amb un escut nobiliari no identificat damunt la Verge i plafó a la base on es llegeix: Corazon Santísimo de Jesucristo, mostrado con estas insignias, en visión celestial a la V. Mª Margarita Alacoque del Orden de la Visitación de la V. Maria N. Señora”.
| |||||||||
| |||||||||
| |||||||||
|
A la banda de l'Epístola, trobem el retaule del Sant Crist, del 1754, amb la inscripció Altare Privilegiatum, recordant el tipus d'altar que orna, sobre un medalló sostingut per àngels i les estàtues de la Verge i Sant Joan als costats del Crucifix, nou, com la Dolorosa.
| |||||||||
| |||||||||
|
Destaca però el gran retaule major de factura barroca, obrat per l’escultor vilafranquí Josep Tramulles, que contractà l'abat Pere Salla, per mil cent lliures barceloneses, el 26 d'abril del 1647, en substitució del retaule gòtic original realitzat pel pintor Lluís Borrassà (1411), amb la intervenció inicial de Guerau Gener (1402), previ compromís amb Pere Serra, amb una Verge amb el Nen de fusta policromada atribuïda a Pere Ça Anglada o al cercle d'Antoni Canet, i que actualment es troba repartit entre la Catedral de Tarragona i el MNAC.
| |||||||||
| |||||||||
|
S'estructura a base d'un sòcol amb deu estípits i dues portes rellevades amb Sant Pere i Sant Pau i dos cossos ordenats per parelles de columnes corínties amb estries en ziga-zaga, amb entaulaments esglaonats, volutes i sis fornícules. Les tres figures que omplien les fornícules majors, la Verge amb el Nen (repintada) i Sant Benet i Sant Bernat (renovades el 1863), juntament amb el sagrari (refet), foren daurades pel daurador barceloní Joan Niverto, el 1650.
| |||||||||
| |||||||||
|
Els elements arquitectònics, els relleus l'Oració a l'hort i la Verònica i les figures del pedestal, els dos sants superiors de l'orde i Sant Miquel Arcàngel, les cartel·les i el coronament d’un àngel sobre Déu Pare, ultra quatre àngels portadors d'escuts, foren acabats el 1651. El daurat i la policromia del conjunt es retardaren fins el 1679, costejats pel general Josep Galceran de Pinós. L'obra fou consagrada pel bisbe de Nicòpoli, Francesc Roures, a la fi de 1679, juntament amb el retaule de la Santa Creu i altres tres més.
| |||||||||
| |||||||||
|
A dins l’església abacial encara hi trobem dos enterrament destacats. Per una banda, una urna amb les despulles de la reina abadessa Margarida de Prades, que havia estat la segona esposa del rei Martí l’Humà, que va morir el 1429 d'un brot de pesta a Riudoms. El 1475 les seves despulles foren traslladades a Santes Creus i col·locades a l'església, en un taüt de fusta, decorat amb les armes reials i abacials, situat a la pilastra que separa el presbiteri de la primera absidiola de la part de la nau de l'evangeli, davant del mausoleu de Pere el Gran. Sembla que el sepulcre no fou profanat el 1835. Per evitar que ho fos posteriorment, les seves restes foren traslladades a una de les tombes de pedra situades al fons del mateix braç del creuer. Recentment, han estat instal·lades en una urna de pedra en el mur de la nau de l'evangeli.
| |||||||||
| |||||||||
|
I per altra banda el panteó barroc de la Casa Montcada i Medinaceli està situat al lateral dret de la nau de l'església del Real Monestir de Santes Creus, concretament a l'espai on estava situada l'antiga Capella de les Ànimes, on hi fou traslladat entre els anys 1936 i 1937. Originàriament, però, es trobava sota l'arc que hi ha davant l'orgue, a la nau central del temple, prop de la tomba del rei Jaume II. El mausoleu va ser encarregat pel duc de Medinaceli i Cardona, Luis Antonio Fernández de Córdoba, per enterrar-hi les despulles de la seva esposa, Teresa de Montcada i Benavides, i per acollir-hi les restes dels membres de la família Montcada enterrats a Santes Creus. Teresa de Montcada morí l'any 1756 i va ser la darrera representant dels Montcada a Catalunya, ja que el seu llinatge s'afegia a la resta de títols de la casa de Medinaceli. El sepulcre és obra de Josep Ribas, arquitecte barceloní, contractat al desembre del 1757 pel preu estipulat de 2100 lliures de moneda d'ardits (moneda catalana dels segles XVI-XVIII), pagadores en tres terminis. L'11 de setembre de 1758 l'obra es donà per finalitzada. La tomba és un vas sepulcral de jaspi marró de Tortosa i està emmarcada per un arc de mig punt elaborat amb peces rectangulars de marbre negre, procedent de la cartoixa d'Escaladei. En el lloc de la clau de l'arc hi ha penjat l'escut de la casa Medinaceli i dessota una peça rectangular de marbre blanc amb un llarg epitafi en llatí. Als laterals hi podem veure dos medallons barrocs, que contenen unes inscripcions que són transcripcions literals de les que hi havia als primitius sepulcres dels Montcada.
|
