Camí des del funicular de Sant Joan a les capelles de Sant Joan i Sant Onofre a Montserrat ***

Tretze eren les ermites, per bé que en alguna època se’n contaren més encara. Totes estaven a la part alta, o sigui, del monestir cap amunt. La meitat, a la banda de tramuntana i l’altra meitat a la part de migdia, fent partió el torrent de Vall – Mall, avui dit torrent de Santa Maria, que fins a l’any 1874 va fer de frontera entre els bisbats de Vic i de Barcelona. A la banda de migdia l’anomenaven Tebes i a la part de tramuntana Tebaida, noms que recorden les terres d’Egipte santificades pels primitius ermitans.

Les ermites eren la de Sant Jaume, Santa Caterina, Sant Joan, Sant Onofre, Santa Magdalena,  Sant Jeroni, Sant Antoni, Sant Salvador, Sant Benet, Santa Anna, Santíssima Trinitat, Santa Creu i Sant Dimas.

L’ermita de Sant Benet fou edificada l’any 1536, per tal que amb les de Santa Anna, Santíssima Trinitat, Santa Creu i Sant Dimas, fessin honor a les cinc llagues de Crist, i els pelegrins poguessin practicar la devoció dita de les Estacions.

També hi ha la llegenda que descriu que una mula cega pujava amb tretze cistells amb els menjar pels ermitans i que després de repartir-los en les corresponents ermites retornava al monestir. Alguna crònica del segle XVII descriu com un viatger l’havia vist fent el repartiment en diverses ocasions.

Text: Ramon Esteva Selva a www.totsobremontserrat.cat