Camí des del funicular de Sant Joan al monestir de Montserrat per Sant Miquel ***
| |
PODEU VISITAR-LO VIRTUALMENT EN 360º | |
I DES D'UNA ALTRA PERSPECTIVA VIRTUAL EN 360º Des del monestir accedirem a Sant Joan amb el funicular. Aleshores prendem el camí de retorn al santuari a peu. El camí davalla lentament des del Pla de les Taràntules, on haurem arribat amb el funicular. A meitat del trajecte trobem la cruïlla del tram que prové de Collbató, el camí antic d’arribada al monestir. Fins a finals del segle XVIII les persones que volien pujar a Montserrat ho havien que fer a peu o amb cavalleries i fins aleshores el camí més pràctic pels pelegrins i fidels que venien des de tot Catalunya era aquest de Collbató. Durant el trajecte arribarem a la capella de Sant Miquel. És considerada per molts historiadors, amics de les llegendes, com la primera de totes les ermites de Montserrat. Probablement, el fet esmentat per algun d’aquests historiadors, d'ésser instituït l'arcàngel Sant Miquel com a patró de la muntanya, donà valor a aquesta creença. Algú havia dit que la muntanya va quedar greument ferida quan a l’any 197, va veure aixecar-se en el seu sòl un temple dedicat a Venus. També hi ha una llegenda que diu que l'any 253, sant Miquel enderrocà el Temple de Venus, i els creients, utilitzant les runes de la primitiva capella com a fonament, li aixecaren un temple. Aquest temple fou consagrat l’any 1042 pel bisbe Guilabert de Barcelona. En el decurs de la guerra amb França, anys 1811-1812, el governador militar de Montserrat, amb la missió i responsabilitat de preparar la defensa de la muntanya, enderrocà la capella perquè no poguessin fortificar-s'hi els enemics. El dia 29 de setembre de 1870, diada de Sant Miquel, l’abat Miquel Muntades va beneir una nova capella erigida damunt de les antigues runes, amb una bonica creu de terme enfront. L'any 1958 es construïren, per a l'aixopluc de la gent que hi va, els porxos que l'envolten. Baixant uns 100 m després de l'esmentada capella, s'agafa un camí a mà dreta que condueix a la Creu de Sant Miquel (770 m), des d'on es contemplen unes magnífiques vistes dels Pirineus, a més d'una bona panoràmica del conjunt de Montserrat. Actualment una creu de ferro recorda les creus que coronen els turons montserratins dels gravats medievals i barrocs. | |
PODEU VISITAR-LA VIRTUALMENT EN 360º La porta de Sant Miquel (amb la figura del àngel de la guarda) marca l’inici del recinte del santuari. Aquest camí trepitjat durant centenars d’anys per tota classe de persones és el lloc escollit per moltes associacions culturals i religioses, per posar-hi un monòlit, una escultura, una placa que recordi a una persona estimada i honori el seu treball, fet per al bé comú. Al final s’hi troba un monòlit amb un seguit de noms del personatges que en alguna ocasió han estat presents a Montserrat. El declivi d’aquest camí que s’iniciava a Collbató per arribar al santuari comença a l’any 1697 quan es va fressant un sender o camí que passa per Can Maçana. Després en el 1860 s’acaba, la carretera que va de Monistrol a Montserrat, i s’inicia un temps de pujada al monestir amb les diligències. El dia 6 d’octubre de 1892 s’inaugura el tren cremallera des de Monistrol a Montserrat, que acabarà també amb les diligències. L’any 1908, aquell sender o camí antic es convertirà en la carretera de Can Maçana. El 1930 comença a funcionar el telefèric que puja a Sant Jeroni, el punt més alt de la muntanya. També des de l’any 1930 es pot anar còmodament a Montserrat amb el funicular aeri.
|
Població: Monistrol de Montserrat
