Cunit celebra el Nadal amb activitats per a tota la família
La Seu d�Urgell - El Món Màgic de les Muntanyes 2024

Barri jueu de Balaguer

La població jueva va cohabitar a Balaguer amb les poblacions cristianes i musulmanes durant l’Edat Mitjana. Tres cultures que en ocasions s’han presentat com a rivals i sempre enfrontades però que moltes franges del període medieval van cohabitar i es van interrelacionar.

Els jueus van viure barrejats amb els cristianes dins del recinte de Balaguer fins l’1 de maig de 1333, moment en el qual el rei Alfons el Benigne va dictar que la comunitat jueva havia de viure separada de la cristiana en un indret propi ubicat a les afores de la ciutat. Així es va aixecar un nou barri, noves edificacions enmig de camps i hortes. Estem parlant dels actuals carrers Miracle, Teixidors, Sant Josep i Barrinou, tot deixant una distància entre el seu barri i els portals d'entrada a Balaguer (l'espai de la plaça Mercadal). Amb aquesta nova ubicació va vindre l'ampliació de les muralles, que es van unir amb les que aleshores baixaven de Santa Maria vorejant pel damunt de la serra tot aquest sector.

Els jueus tenien la seua pròpia organització, els seus tribunals i els seus jutges, la sinagoga (on establien la seua escola) i el seu consell municipal per cuidar l'ordre interior de la jueria. La comunitat jueva legalment constituïda a Catalunya era anomenada aljama, mot d’origen àrab que vol dir assemblea o congregació. Si el call és l’espai físic, l’aljama és l’organisme jurídic que regeix la complexa organització civil, social, cultural i religiosa dels jueus.

El 19 de març de 1387, el comte Pere d'Urgell va atorgar un privilegi a la comunitat jueva de Balaguer –aliame iudeorum civitatis Balagueri–- poder celebrar mercat setmanal els dimecres. Aquesta especial concessió es devia a què els jueus, que eren majoritàriament comerciants i artesans, no podien assistir al mercat dels dissabtes, ja que segons la seva religió, el dissabte era un dia sagrat i, per tant, festiu. El document contemplava una especial protecció a totes les persones i béns que anessin o tornessin del mercat, no podent ser detinguts, marcats o empenyorats per crims o deutes, excepte si eren els principals autors o deutors. Aquest privilegi va ser concedit pocs anys després que els jueus es traslladessin del recinte emmurallat del casc antic a un nou barri o call jueu situat al sud de la ciutat. Entre el call i els portals d’entrada a la ciutat vella quedava un espai de separació, l’actual emplaçament de la plaça Mercadal, que es feia servir de mercat tant pels mercaders jueus com cristians.

Al segle XV, concretament l’any 1412, es coneix l’existència de 60 famílies jueves a l’Aljama de Balaguer. Els jueus abandonaren Balaguer per allà els 1436-1437. Fou en aquest moment quan es va vendre la seva sinagoga per tal de convertir-la en església cristiana, Santa Maria del Miracle.

Balaguer - Barri Jueu - Casa Tarragona o Palauet de la Muralla o Casa Rubies
Balaguer - Barri Jueu - Casa Tarragona o Palauet de la Muralla o Casa Rubies
Balaguer - Barri Jueu - Casa Tarragona o Palauet de la Muralla o Casa Rubies
Balaguer - Barri Jueu - Casa Tarragona o Palauet de la Muralla o Casa Rubies

En l’actualitat en l’espai que ocupava el barri jueu de Balaguer trobem edificis molt notables.  Destaca especialment la Casa Tarragona o Palauet de la Muralla, coneguda fins als anys seixanta com Casa Rubies. Abans de la guerra civil, les Germanes Carmelites de la Caritat van adquirir la propietat per tal d’ubicar-hi el convent i una escola de nenes que va funcionar fins el curs  1964-1965. És un palauet senyorial

Balaguer - Barri Jueu - Casa Tarragona o Palauet de la Muralla o Casa Rubies
Balaguer - Barri Jueu - Casa Tarragona o Palauet de la Muralla o Casa Rubies
Balaguer - Barri Jueu - Casa Tarragona o Palauet de la Muralla o Casa Rubies
Balaguer - Barri Jueu - Casa Tarragona o Palauet de la Muralla o Casa Rubies

Balaguer - Barri Jueu - Casa Tarragona o Palauet de la Muralla o Casa Rubies
Balaguer - Barri Jueu - Casa Tarragona o Palauet de la Muralla o Casa Rubies
Balaguer - Barri Jueu - Església de la Mare de Déu del Miracle
Balaguer - Barri Jueu - Església de la Mare de Déu del Miracle

L’Església de la Mare de Déu del Miracle fou construïda a partir de la meitat del segle XV on hi havia l’antiga sinagoga jueva (venuda a partir de 1436-1437). El primer temple fou enderrocat l’any 1692 degut a les seves pèssimes condicions i a la manca d’espai. Les obres del nou edifici van tenir lloc entre el 6 de maig de 1699 quan es va col·locar la primera pedra fins l’any 1795.

En el decurs de la guerra del francès, concretament el 4 d’abril de 1810, l’església fou profanada i malmesa; en el decurs de la guerra civil també va patir greus desperfectes. L’any 1955 s’hi realitzaren importants obres de millora, a l’igual que en l’any 1996 quan s’inauguraren les darreres obres de reforma.

Balaguer - Barri Jueu - Església de la Mare de Déu del Miracle
Balaguer - Barri Jueu - Església de la Mare de Déu del Miracle
Balaguer - Barri Jueu - Església de la Mare de Déu del Miracle
Balaguer - Barri Jueu - Església de la Mare de Déu del Miracle

Balaguer - Barri Jueu - Església de la Immaculada Concepció
Balaguer - Barri Jueu - Església de la Immaculada Concepció

La façana de l’església de la Immaculada Concepció, església de finals del segle XVIII, està protagonitzada per la magnífica portalada principal presidida per una fornícula a l’interior de la qual hi ha una escultura de la Mare de Déu. A sota una gran medalló amb l’emblema de l'Orde de Clergues Regulars Pobres de la Mare de Déu de les Escoles Pies: lletres gregues MP – ΘY (Maria Mare de Déu); a sobre, monograma de Maria (M i A entrellaçades) coronat i amb una creu; voltat per raigs).

Hem de recordar que l’any 1699 es va fundar a Balaguer l’Escola Pia. L’Ajuntament es comprometia a donar al Convent dels Pares Escolapis 300 lliures barcelonines i 50 quarteres de blat cada any, i a edificar-los Casa i església. Fins al 29 d'abril de 1775 no es col·locà la primera pedra de l'església.
Balaguer - Barri Jueu - Església de la Immaculada Concepció
Balaguer - Barri Jueu - Església de la Immaculada Concepció
Balaguer - Barri Jueu - Església de la Immaculada Concepció
Balaguer - Barri Jueu - Església de la Immaculada Concepció

Balaguer - Barri Jueu - Carrer Barrinou
Balaguer - Barri Jueu - Carrer Barrinou
Balaguer - Barri Jueu - Carrer Sant Josep
Balaguer - Barri Jueu - Carrer Sant Josep

Balaguer - Barri Jueu - Carrer Sant Josep
Balaguer - Barri Jueu - Carrer Sant Josep

Balaguer - Barri Jueu - Carrer Teixidors
Balaguer - Barri Jueu - Carrer Teixidors
Balaguer - Barri Jueu - Xalet Montiu
Balaguer - Barri Jueu - Xalet Montiu

Balaguer - Barri Jueu - Xalet Montiu
Balaguer - Barri Jueu - Xalet Montiu
Balaguer - Barri Jueu - Xalet Montiu
Balaguer - Barri Jueu - Xalet Montiu

El Xalet Montiu és un edifici d’inicis del segle XX de característiques modernistes fet construir per l’advocat Lluís Montiu, segons explica la tradició oral, gràcies a haver resultat guanyador de cinc milions de pessetes del primer premi de la Loteria Nacional. L'any 1920 l'edifici va passar a ser un hostal anomenat Villa Dolores i anys més tard Hostal La Palma. A partir l'any 1930 es coneix com a Xalet de l'Enric o ca l'Enric Guimó –a finals dels anys vint hi havia el Restaurant Enric Gimó-.

Com a fet curiós Josep Antoni Oliva i Montserrat Manchó, expliquen que “en el decurs de la guerra civil hi van viure els pilots republicans espanyols dels “Natacha” (era el renom amb que el pilots denominaven als avions russos Polikàrpov R-Z aportats per la URSS al govern de la República) que estaven al camp d'aviació de la Plana del Corb. Els franquistes el van utilitzar com a espai de reunions de l’alt comandament presidides en ocasions pel Jefe del Cuerpo del Ejército de Aragón, el general José Moscardó Ituarte.”

Balaguer - Barri Jueu - Xalet Montiu
Balaguer - Barri Jueu - Xalet Montiu
Balaguer - Barri Jueu - Xalet Montiu
Balaguer - Barri Jueu - Xalet Montiu


 

Curiositats


“La convivència entre jueus i cristians es va estroncar per la confluència de diverses circumstàncies adverses. En primer lloc hi ha el Concili IV del Laterà, celebrat l’any 1215, que va dictar disposicions contra els jueus, com ara el control dels préstecs i l’obligació de portar el senyal o rodella damunt els vestits, els homes, i al cap, les dones. A partir d’aquestes disposicions el rei Jaume I va fixar en un 20% l’interès màxim dels préstecs i va recomanar l’ús del distintiu jueu. També va prohibir que els jueus ocupessin càrrecs públics que suposessin tenir autoritat sobre cristians. Una altra conseqüència negativa d’aquell concili va ser l’obligació de tancar els calls, amb l’objectiu de separar físicament les comunitats cristiana i jueva. L’any 1275, el papa Gregori X va recordar al rei Jaume I la necessitat de tancar els barris jueus, fet que demostra que aquesta disposició no s’havia complert del tot. A partir d’aquell moment, però, augmentaria la pressió fiscal sobre les aljames com també les proclames de l’Església contra els jueus.

Finalment, l’arribada dels ordes de predicadors que tenien autorització per exhortar dins les sinagogues provocaria molts aldarulls, sobretot a causa dels exaltats que acompanyaven els frares.

També a mitjan segle XIV, la pesta negra s’escampava per tot Europa deixant un rastre de milers de morts. A tot arreu es prenien mesures per afrontar l’epidèmia. No obstant això, la pesta anava avançant i ben aviat els jueus van ser considerats responsables de l’epidèmia, sense parar esment en què dins dels calls la mortaldat era també altíssima.

La corona no va ser capaç d’aturar els atacs als jueus. Tampoc van poder fer-ho els municipis o senyories que volien protegir els seus calls.”

Text: “La Catalunya jueva. Viatge per les terres d’Edom”

 

Població: Balaguer

Fires, Festes i Activitats

Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya

Omple almenys un camp, la resta els pots deixar buits
Balaguer - Ajuntament
Vols rebre els nostres butlletins
Facebook Festacatalunya
Instagram
Municipis senyalitzats amb QR. Visita autoguiada
A cau d�orella
Marató 3Cat 2024
amic, mitjans d�informació i comunicació OJD 
Festacatalunya · Tel. 938046359
Contactar · crèdits · avís legal · Mapa Web