La població jueva va cohabitar a Balaguer amb les poblacions cristianes i musulmanes durant l’Edat Mitjana. Tres cultures que en ocasions s’han presentat com a rivals i sempre enfrontades però que moltes franges del període medieval van cohabitar i es van interrelacionar.
Els jueus van viure barrejats amb els cristianes dins del recinte de Balaguer fins l’1 de maig de 1333, moment en el qual el rei Alfons el Benigne va dictar que la comunitat jueva havia de viure separada de la cristiana en un indret propi ubicat a les afores de la ciutat. Així es va aixecar un nou barri, noves edificacions enmig de camps i hortes. Estem parlant dels actuals carrers Miracle, Teixidors, Sant Josep i Barrinou, tot deixant una distància entre el seu barri i els portals d'entrada a Balaguer (l'espai de la plaça Mercadal). Amb aquesta nova ubicació va vindre l'ampliació de les muralles, que es van unir amb les que aleshores baixaven de Santa Maria vorejant pel damunt de la serra tot aquest sector.
Els jueus tenien la seua pròpia organització, els seus tribunals i els seus jutges, la sinagoga (on establien la seua escola) i el seu consell municipal per cuidar l'ordre interior de la jueria. La comunitat jueva legalment constituïda a Catalunya era anomenada aljama, mot d’origen àrab que vol dir assemblea o congregació. Si el call és l’espai físic, l’aljama és l’organisme jurídic que regeix la complexa organització civil, social, cultural i religiosa dels jueus.
El 19 de març de 1387, el comte Pere d'Urgell va atorgar un privilegi a la comunitat jueva de Balaguer –aliame iudeorum civitatis Balagueri–- poder celebrar mercat setmanal els dimecres. Aquesta especial concessió es devia a què els jueus, que eren majoritàriament comerciants i artesans, no podien assistir al mercat dels dissabtes, ja que segons la seva religió, el dissabte era un dia sagrat i, per tant, festiu. El document contemplava una especial protecció a totes les persones i béns que anessin o tornessin del mercat, no podent ser detinguts, marcats o empenyorats per crims o deutes, excepte si eren els principals autors o deutors. Aquest privilegi va ser concedit pocs anys després que els jueus es traslladessin del recinte emmurallat del casc antic a un nou barri o call jueu situat al sud de la ciutat. Entre el call i els portals d’entrada a la ciutat vella quedava un espai de separació, l’actual emplaçament de la plaça Mercadal, que es feia servir de mercat tant pels mercaders jueus com cristians.
Al segle XV, concretament l’any 1412, es coneix l’existència de 60 famílies jueves a l’Aljama de Balaguer. Els jueus abandonaren Balaguer per allà els 1436-1437. Fou en aquest moment quan es va vendre la seva sinagoga per tal de convertir-la en església cristiana, Santa Maria del Miracle.
|