Castell Formós de Balaguer
| ||||
PODEU VISITAR-LO VIRTUALMENT EN 360º Presidint la ciutat, a poca distància del pla d’Almatà, on estava ubicada la població andalusina de Balaguer, s’aixeca estratègicament el Castell Formós, conegut amb aquest qualificatiu des de la baixa edat mitjana i documentat com a fortalesa musulmana des de l’any 897. | ||||
La fortificació remunta els seus orígens a l’ocupació musulmana del territori, un puntal de frontera entre el territoris cristians i musulmans. El seu origen defensiu es va convertir ja mitjan segle XI en palau, quan el darrer califa de Còrdova es va exiliar en aquest indret i va traslladar la seva cort. Hixam III o Hixam al-Mutadd bi-L·lah va morir a Balaguer el desembre de 1036; una revolta popular havia matat el wazir i havia deposar a Hixam III el novembre del 1031. | ||||
Posteriorment, i ja a partir d’inicis del segle XII, quan els comtes d’Urgell van ocupar aquest territori de frontera, el castell es va convertir en residència comtal. Pere d’Urgell (1340?-1408) va redecorar el palau, conservant l’estètica anterior andalusina. | ||||
Al diari digital “El Republicà” es descriu literàriament com la imaginació percep l’ambient i decoració de la residència comtal: “Pere, fascinat per la seva estètica andalusa, la conserva. Li suma pinzellades de guixeries gòtiques fetes per artistes singulars. Si mireu a dalt, veureu sostres de fusta embigats i pintats. Camineu entre pinacles i retaules d’alabastres únics al planeta. Pòrfir per aquells costats de sala: no en veureu enlloc. Tot és de boca oberta: arquitectura, escultura, pintura, literatura, joieria, tapisseria, orfebreria… El Castell de Balaguer té biblioteques de gormand: des de Plató fins a Francesc Eiximenis. Passa la mà pels llibres envoltat de tapissos, cordovans, joiells d’or i plata amb perles, esmalts amb pedres precioses i ceràmiques riquíssimes. I et graten el cos la música zigzaguejant, els versos dels trobadors, l’espurneig dels jocs de miralls dels objectes d’art… Castell, capital de la cultura de la Corona. Castell, passarel·la prêt-à-porterd’art, luxe, coneixement. Pere té diners i gust. Tots els projectes artístics els associa a la seva persona. El futur en dirà: branding. Marca personal. Això ho he pagat jo. És el gran mecenes. Això és meu. I vull que ho vegis. Comunica. Tot signat amb el seu escut de neó: el del Comtat d’Urgell. Partit: a una banda, el senyal reial d’or i dos pals de gules. A l’altra, les armes d’Urgell, escacat d’or i sable. Sí, el Comtat és el gran escacat. Un gran tauler d’escacs. Sempre en moviment. La vida dual. Or i negre. Castell, dins i fora, aparador del poder del Comte, del Comtat d’Urgell. Després del rei, després del monarca que guia la corona catalanoaragonesa, després d’ell, l’home més ric i poderós és el Comte d’Urgell”.
| ||||
| ||||
|
Alfons d’Aragó converteix Balaguer en la capital del comtat i el castell en la seu permanent. És el moment que s’efectuen grans millores del recinte que es converteix en el gran centre cultural del moment que constaten la gran influència i poder de la casa comtal d’Urgell. | ||||
La residència andalusina i comtal comptava amb una rica decoració efectuada amb frisos de guix decorats amb motius geomètrics i florals, arcs pintats amb colors vermell, blanc, negre i blau, patis enjardinats amb tradició andalusina, rajoles fabricades per artesans morisc de València, frisos epigràfics on es llegeixen fragments de l'Alcorà i motius zoomorfes com una harpia dotada de mans o un ocell, capitells d’alabastre...
| ||||
| ||||
El recinte del castell és de planta poligonal irregular adaptada a les irregularitats del terreny. La banda del sector nord, més feble en estar orientada vers una zona més planera i per tant exposada a possibles atacs, fou reforçada amb set torres, un fossat i un pany de muralla vertical. A l’oest també es conserva una torre i a l’est dues torres més.
| ||||
El Castell Formós ha estat protagonista de grans fets històrics amb personatges de referència que han marcat la història de Catalunya: Pere II sortí guanyador del Setge de Balaguer (1280); el comte d’Urgell -Jaume II el Dissortat- que era el rei legítim, es va revoltar contra els acords del compromís de Casp i va ser capturat i empresonat pel vencedor, Ferran d’Antequera. La nissaga va desaparèixer i amb ella el Castell Formós va patir destrucció i el focus de cultura i art fou aniquilat. La lluentor de la cultura entra en una foscor definitiva (1413); les muralles es refan i reforcen amb motiu de la guerra civil contra Joan II (1462-1472); també és protagonista en la Guerra de Successió i la Guerra del Francès.
|
Els primers tres anys de matrimoni d’Alfons III el Benigne (comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega entre 1327 i 1336) i Teresa d’Entença, aleshores comtes d'Urgell, van viure a Balaguer on van néixer els seus primers dos fills; Alfons que morí amb un any i en Pere, el futur Pere III. El 5 de setembre de 1319 el rei Pere III el Cerimoniós naixia al Castell Formós de Balaguer. Va nàixer abans de temps, el setè mes de l’embaràs, i, creient que no sobreviuria, tots els del castell van córrer a batejar-lo utilitzant un gibrell que hi havia a la mateixa habitació de la partera. A la seva crònica es descriu: “"...E nasquem en Balaguer a cinc dies de setembre de l'any de l'encarnació de nostre Senyor Déu mil e tres-cents dinou. E fo padrí nostre mossèn Ot de Montcada e un clergue apellat Jai, capellà de nostra mare, qui després fou rector d'Alcalà de Xivert. E per ço cuidaven-se que no fóssem mort poc després. E cuitaren-nos, en la cambra mateixa on fom nats, de batejar...". Mentre ell fou designat hereu del seu pare a la Corona d'Aragó, el seu germà, l'infant Jaume, fou nomenat hereu del comtat d'Urgell. |
