Centre Històric de Balaguer ***
| ||||||
| ||||||
"El centre històric de Balaguer és un dels escassíssims nuclis urbans de formació àrab conservats, que fa d'aquest Balaguer vell una de les imatges més potents i de més identitat del conjunt de les ciutats catalanes.
| ||||||
| ||||||
El casc antic de Balaguer té els seus orígens en la primitiva ciutat islàmica que va créixer al voltant de la Suda (Castell Formós) i de la mesquita d'Avimoni (a la plaça Sant Salvador). L'any 1105 els comtes d'Urgell conquereixen la ciutat i l'antic barri es manté quasi intacte.
| ||||||
| ||||||
| ||||||
Al segle XIV hi ha grans canvis al centre de Balaguer amb l'expulsió dels jueus, la configuració de la plaça Mercadal i l'ampliació de les muralles. Un seguit d'obres civils i religioses (pont de Sant Miquel, església de Santa Maria, convent de Sant Domènec...) influiran en el canvi d'aspecte de la ciutat. | ||||||
| ||||||
| ||||||
| ||||||
| ||||||
Les muralles com a teló de fons de la ciutat, la meravellosa façana que el carrer del Pont ofereix al riu i el gran espai obert del Mercadal tanquen una densa trama de carrers i passatges irregulars de característiques excepcionals. Destaquen també les places interiors com la Plaça del Pou i la Plaça de Sant Salvador i l'antic safareig públic, "la Reguereta". Text: guiabalaguer.com
| ||||||
| ||||||
| ||||||
| ||||||
| ||||||
|
Josep Pla a Tres guies, va escriure: “La ciutat de Balaguer és situada bàsicament en el marge dret del riu, mirant cap a ponent. D’entrada, la ciutat, amb el seu carrer allargat de porxos davant el riu, és d’una gran simpatia. Comproveu, una vegada més, que un poble posat davant un corrent d’aigua té la meitat dels seus problemes estètics resolts. Com Lleida, té una expansió urbana longitudinal que s’aixeca, part darrera, bruscament, fins a la vertical de la seva muralla moruna, contra la qual es destaca la mola saquejada de Santa Maria i l’església del Sant Crist de Balaguer, amb la baluerna del convent de clarisses de clausura al seu costat, edifici ombrós, de gran caràcter, amb una situació esplèndida davant l’Urgell.”
| ||||||
|
per on enfilar-se cap a la muralla i un dels portals que en resten. Per sota, no podem esguardar el sostre de bigues sense un sentiment d’imminent ensulsiada, però encara no hi ha perill. A voltes, veureu un cavall de reforç i fins i tot un bigot respectable de ferro que suporta per sota el ventre tibant de les bigues no substituïdes a temps. El temps ha obert les ferides seques i acolorides que només ell sap fer a la pedra i als arrebossats. Dins la penombra dels porxos s’obren les botigues, aquestes botigues que encara reclamen el propi poeta, on veureu al costat d’un producte de la més asèptica tècnica i llampant presentació, una trena d’alls amb tota llur impudícia, i un fregall al costat d’una crema embellidora del cutis i un matamosques vora mateix de la cansalada fresca. La plaça de Balaguer, els dissabtes, té un mercat ebullent i verdejant: aquest racó desapareix sota un bigarrament de cotxes i camionetes i, segons a quines hores, hi deu haver més gent a la plaça que no en cabria en tota la ciutat.”
Text: Ruta literària per Balaguer |
