Convent de Sant Domènec de Balaguer

El comte d’Urgell, Ermengol X en el seu testament atorgat l’any 1314, disposa la creació d’un convent de predicadors extramurs de Balaguer, al qual ja dota de béns i rendes; establia la compra d’ornamentació litúrgica, llibres, calzes... Havien de viure un prior i dotze monjos. Uns anys després, concretament el 1323, Jaume II obté del papa Joan XXII la corresponent llicència per la seva construcció. El 1333 ja està habitat. L’església s’estava construint l’any 1350.

El convent ha patit greus desperfectes al llarg de la seva història. Quan el comte d’Urgell -Jaume II el Dissortat- que era el rei legítim, es va revoltar contra els acords del compromís de Casp i va ser capturat i empresonat pel vencedor, Ferran d’Antequera. La nissaga va desaparèixer i amb ella el Castell Formós va patir destrucció, així com el claustre de Sant Domènec que gairebé va desaparèixer. Ferran d’Antequera va haver d’assignar 2.100 florins per la restauració de l’església que es va haver de refer en gran part i per la construcció d’un nou claustre que defineix les línies de finals del gòtic català i l’inici del renaixement arquitectònic a Catalunya.

També es va veure afectat en el decurs de la Guerra de Successió quan es va enderrocar la façana i un tram de la nau principal, concretament les dues primeres capelles; la porta d’accés al claustre originàriament estava situada dins l’església. L’actual façana, de línies molt simples i austeres, conserva la data esculpida de 1716. En el decurs de la guerra del francès els frares també van abandonar el cenobi. L’any 1844 fou subhastat fruït de l’exclaustració de Mendizabal de 1835 i es va cedir a la Casa de Caritat. Va ser seu d’un noviciat dels jesuïtes entre 1856 i 1868 (any de la seva expulsió). Entre 1872 i 1881 fou hospital i caserna militar. A partir de 1881 és propietat dels franciscans.

L’església és un temple gòtic molt auster, d’una única nau amb cinc capelles laterals entre els contraforts, amb absis poligonal. Mereix tota la nostra atenció i la seva visita, el claustre gòtic, una obra portada a terme inicialment entre 1333 i 1350 i que es va refer al segle XV, poc després de l’abolició del comtat d’Urgell després de l’enfrontament amb els Trastàmares els anys 1413-1414. Hi ha autors que trobem molts paral·lelismes constructius amb el claustre de Sant Francesc de Mallorca. El claustre s’estructura a partir de quatre galeries amb columnes que sostenen arcs apuntats amb un calat trilobulat.

Ferran Timoneda l’any 1880 en l’Àlbum Històrich, Pintoresch y Monumental de Lleyda: “El convent era compost de dues llargues i espaioses ales que corrien paral·leles de nord a sud. A la primera, encarada a orient, hi havia a la part baixa la cuina, el refetor i altres dependències, i a la superior, les habitacions dels monjos. A la segona ala hi havia la formosa sala capitular, la biblioteca i altres oficines. Les dues ales formaven en llur interior, al nord, un formós claustre, que anomenaven del ‘Retir’, que subsistí fins el 1754. La seva construcció era severa, amb columnetes o pilars molt petits i humils, sense gens de magnificència. Al sud d’aquest claustre, mitjançant una paret mestra, hi havia un altre claustre, que anava a enllaçar amb l’església, anomenat de l’Expansió, obra d’estil gòtic que era un primor per la delicadesa de les seves altes i esveltes columnes, pel gust i talla dels calats de les ogives que les unien i per la riquesa en tots els detalls. Unida a les parets d’aquest segon claustre i anant d’orient a occident, a la banda de migdia, s’hi alçava la magnífica església, d’una sola i atrevida nau, amb una àrea d’uns 280 pams de longitud per 100 de latitud. Tot l’edifici –església i convent– era d’estil gòtic pur, arcs, voltes, finestres”.

Com arribar a Convent de Sant Domènec de Balaguer ?

Curiositats

Balaguer - Creu de Terme de Sant Domènec

Davant mateix de l’església del convent trobem una creu de terme de la primera meitat del segle XV, de característiques gòtiques, profusament historiada. Al punt d'unió de la creu amb l'asta conegut com nus o magolla, hi ha un fris esculpit de personatges bíblics (sant Miquel, santa Caterina, sant Pere, sant Pau, sant Ramon de Penyafort, sant Andreu i sant Jaume); estan situats sota uns dossers individuals de tipologia gòtica que cobreixen les estàtues i estan rematats per un pinacle que culmina amb un fris amb decoració floral i heràldica on s’assenta la creu. A una cara de la creu, la representació de Crist Crucificat amb un calat trilobulat de fons. A l’altra cara, la Mare de Déu amb el Fill, damunt un àngel que els sosté; a les bandes i damunt tres personatges alats. Ha estat atribuïda al taller de Pere Joan.