Municipis senyalitzats amb QR. Visita autoguiada
A cau d�orella

Plaça del Mercadal de Balaguer ***

Visita Virtual

PODEU VISITAR-LA VIRTUALMENT EN 360º

Balaguer - Plaça del Mercadal  balaguer, plaça, mercadal


“Des dels seus orígens, el mercat ha estat essencialment un lloc d’intercanvi setmanal dels productes conreats a les finques de Balaguer i, molt especialment, a les hortes d’Amunt, d’Avall i del Molí del Comte. També s’hi comerciaven ous, carbó, llenya, palla, fem, i petits animals vius com les gallines, els pollastres, coloms, conills, etc., així com productes manufacturats i artesanals.

El mercat atreia a la gent dels pobles veïns i de les comarques més properes, tant de les terres de Lleida com de l’Aragó, i allà tothom intercanviava els seus productes, fent-lo més gran i més ric. Aquesta afluència de persones va ser possible perquè Balaguer es trobava al bell mig d’una cruïlla de camins a Lleida, Puigcerdà, Tàrrega i Binèfar.

Balaguer - Plaça del Mercadal
 

Al llarg dels anys, el mercat ha tingut diverses ubicacions. La plaça Mercadal, punt de confluència entre el barri cristià i jueu a l’època medieval, ha estat l’emplaçament principal del mercat de dissabte fins a l’actualitat. Ara bé, la plaça Sant Salvador, que va ser l’espai originari, i la plaça del Pou, han estat també llocs de venda de productes que cal considerar dins la dilatada trajectòria del mercat setmanal. I com a colofó, el Reng, el mercat pagès de fruites i verdures de l’horta balaguerina que ens ha arribat fins a l’actualitat.

Balaguer - Plaça del Mercadal


L’origen documentat del mercat de Balaguer es remunta a l’any 1211, quan el comte Pere I va atorgar el privilegi de celebrar mercat els dissabtes. I, a més a més, eximia als habitants de la ciutat de pagar lleuda, peatge, usatge, toltes, costums nous i vells, en tots els dominis reials. És a dir, es donaven facilitats per atraure a la gent d’altres poblacions a comerciar a Balaguer.

Balaguer - Plaça del Mercadal

Balaguer - Plaça del Mercadal


Hi ha qui situa els orígens del mercat de Balaguer de l’antiga ciutat islàmica, la madîna Balagî, al voltant de la plaça de la mesquita d’Avimoni, a l’actual plaça Sant Salvador, on convergien els diversos carrers de la ciutat per tal de donar accés al Pla d’Almatà, al Firal i al Torrent, que eren el tres barris que configuraven l’estructura urbana d’aquell antic Balaguer. La notícia d’aquesta ubicació està documentada en les Ordinacions que els paers i prohoms de la ciutat van promulgar l’any 1313. Aquestes Ordinacions medievals que regulaven els diferents aspectes del comerç que tenia lloc a Balaguer, feien esment a la plaça de Sant Salvador com el lloc oficial per a la venda al públic del peix, de les verdures i de les fruites; i, així mateix, establien que la venda de teixits de lli, cànem o estopa s’havia d’ajustar a les unitats de mesura que s’exposaven dins l’església de Sant Salvador.

Balaguer - Plaça del Mercadal


A l’Arxiu Comarcal de la Noguera conservem també el privilegi del 19 de març de 1387, pel qual el comte Pere va atorgar a la comunitat jueva de Balagueraliame iudeorum civitatis Balagueri–- poder celebrar mercat setmanal els dimecres. Aquesta especial concessió es devia a què els jueus, que eren majoritàriament comerciants i artesans, no podien assistir al mercat dels dissabtes, ja que segons la seva religió, el dissabte era un dia sagrat i, per tant, festiu. El document contemplava una especial protecció a totes les persones i béns que anessin o tornessin del mercat, no podent ser detinguts, marcats o empenyorats per crims o deutes, excepte si eren els principals autors o deutors. Aquest privilegi va ser concedit pocs anys després que els jueus es traslladessin del recinte emmurallat del casc antic a un nou barri o call jueu situat al sud de la ciutat. Entre el call i els portals d’entrada a la ciutat vella quedava un espai de separació, l’actual emplaçament de la plaça Mercadal, que es feia servir de mercat tant pels mercaders jueus com cristians.

Balaguer - Plaça del Mercadal

Balaguer - Plaça del Mercadal

Es coneix que des del segle XIX coexistien varis espais de mercat a Balaguer: al Mercadal, a la plaça Sant Salvador i a la plaça del Pou. El fet que el mercat se celebrés en diferents espais responia essencialment als interessos dels veïns que tenien els propis comerços i negocis a les places i volien beneficiar-se de l’afluència de gent dels dissabtes de mercat. Ara bé, amb el temps els espais destinats a mercat a la plaça Sant Salvador i a la plaça del Pou van anar perdent rellevància enfront de l’activitat comercial que es desenvolupava al Mercadal.

Balaguer - Plaça del Mercadal

Balaguer - Plaça del Mercadal

Balaguer - Plaça del Mercadal

 

Text: “El Mercat de Balaguer”. Quadern de treball. Cicle Superior Primària i Eso. Àmbit social. Maite Pedrol (coord.), Mario Gené i Raquel Codina.

 

Curiositats

El Reng per Daniel Torruella a Pla i Muntanya, 5 de novembre de 1935: “El sotraqueig dels carros i el potejar dels animals que amb les càrregues transiten a trenc d’alba pels camins de l’horta i s’encaminen vers la ciutat, són portadors de fruits i recapte de la nostra ubèrrima horta. Ja a la plaça, les hortelanes ajuden a descarregar les curulles càrregues i van muntant les parades llurs, formant el reng a l’angle Sud-Est de l’ample Mercadal. Quin bé de Déu de recapte tacat de tots colors ! Des del verd-blau del bròquil i del planter, la missió del qual és escampar pels camps de l’Urgell, del Segrià i per tota la muntanya lleidatana la bona llavor que germina ufanosa en aquelles terres i engendrar la fama i la bona qualitat dels fruits de l’horta balaguerina; el verd maragdí de les bledes, espinacs, cols i ensiams; el roig viu de tomàquets i pebrots vermells.... l’Iris que forma la fruita llaminera, molsuda i madura, reclam indiscutible per atreure un formiguer de compradors de totes les nostres contrades. En l’aspecte comercial, el reng, aquest petit comerç en aparença, és una font primordial de la riquesa del nostre poble. En l’aspecte pintoresc, el reng, aquesta llarga renglera de coves curulls de tota classe d’hortalissa i fruita, aquests munts en desgavell, de planter engendrador de fruits suculents de la nostra horta, és una pinzellada de color dins el paisatge típic balaguerí.” 

 
Població: Balaguer

Fires, Festes i Activitats

Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya

Omple almenys un camp, la resta els pots deixar buits
Balaguer - Ajuntament
Vols rebre els nostres butlletins
Facebook Festacatalunya
Instagram
amic, mitjans d�informació i comunicació OJD 
Festacatalunya · Tel. 938046359
Contactar · crèdits · avís legal · Mapa Web