Santuari Basílica del Sant Crist de Balaguer ***
| ||||
PODEU VISITAR-LO VIRTUALMENT EN 360º | ||||
Davant de les ruïnes del castell Formós, separada per una extensa esplanada, hi ha l’església o Santuari del Sant Crist, patró de la ciutat i de les Terres de l’Urgell.
| ||||
| ||||
| ||||
A inicis del segle XVII es restaurà i s’engrandí l’església romànica original de Santa Maria d’Almatà per tal de poder acollir el gran nombre de fidels i visites que rebia el santuari per tal de venerar la imatge del Sant Crist que des d’aleshores va passar a presidir l’altar major (1626), “con fiestas y cultos extraordinarios que duraron nueve días. Por la noche encendían luminarias en la montaña y en las murallas. Asistió el rey Felipe IV con su hermano el infante Carlos, ambos acompañaron la imagen con cirios encendidos.”
| ||||
| ||||
| ||||
Al segle XVIII es va procedir a una segona ampliació (1787). Sor María Victoria Triviño explica a El Santo Cristo de Balaguer com “La primera mitad del siglo XIX fue especialmente dramática. La desamortización tocó los bienes del Santuario que los particulares salvaguardaron y devolvieron. Desamortización y exclaustración de 1836 afectaron a las clarisas, que nunca recuperarían su patrimonio. Seis veces tuvieron que abandonar el convento, en ausencias que suman un total de 42 años y 3 meses. Por si fuera poco, llegó el azote del cólera morbo en el año 1850. A tanto dolor, muerte y devastación, se sumó en Balaguer la inclemencia de los elementos. Sufrió inundaciones, hielos y granizo que perdían las cosechas (...) El 29 de mayo de 1871 el Obispo Josep Caixal presidía una peregrinación de 15.000 personas al Santo Cristo y tuvo la satisfacción de ser recibido por las clarisas.”
| ||||
| ||||
| ||||
A inicis del segle XX (1912) es començà l’actual façana, obra de l’arquitecte Bernat Pejoan. Uns anys abans de la guerra civil (1930) es va enllaçar el Santuari amb la carretera de Tremps i el magnífic Via Crucis. | ||||
El Papa Francesc va concedir a l’església del Santuari del Sant Crist de Balaguer el títol i la dignitat de Basílica Menor l’any 2016.
| ||||
| ||||
La imatge original del Sant Crist de Balaguer era una escultura gòtica del segle XIV. D’aquesta talla del Sant Crist de Balaguer, malgrat ser anterior, trobem les primeres referències escrites gràcies a Sant Vicenç Ferrer quan va predicar a la ciutat l’any 1412, a l'escriptor Henrique Cook l'any 1535, i després, del P. Vicenç Domènech l'any 1602. Malauradament l’escultura original va ser cremada el juliol del 1936, i només se'n conserva un peu, que fou integrat en la imatge que es venera en l'actualitat. Després que li fou atribuït un miracle, la imatge del Sant Crist de Balaguer va substituir la titular, la Mare de Déu d’Almatà, després d’atribuir-li un miracle. | ||||
| ||||
Explica Sor María Victoria Triviño que les monges clarisses oferien les mides als visitants i pelegrins. Les mides eren unes cintes, una mena de “relíquies de contacte” que amiden la mateixa longitud que les dues mans esteses de la imatge venerada en qüestió –o d’algun altre tram de la figura-: “Cuando el Rey Felipe IV visitó el Santuario en 1626, le ofrecieron “cirios y medidas del Santo Cristo”. El Monarca tomó para sí y para los nobles de su séquito. El Conde Duque de Olivares, pocos días después comunicaba a las Clarisas que la infanta, hija de Felipe IV, estuvo mal, “y tan pronto como la tocaron con la medida del Santo Cristo que él había llevado a Madrid, le salió el sarampión y quedó curada. De suerte que aquel toque fue la mejor medicina que administraron a Su Alteza”
| ||||
Així mateix, una butlla del papa Benet XIV, signada el 1750, concedia diverses indulgències als confrares del Cant Crist si confessaven o combregaven amb una mida i que es guanyaven jubileus si se li resaven parenostres o si es pronunciava “Alabat sia lo Santíssim Sagrament de l’Altar”; en aquets cas es guanyaven tres mil anys de perdó. Sor María Victoria Triviño, continua relatant com: "Los monarcas visitaron la iglesia, però fue Alfonso XIII quien, el 28 de febrero de 1925, le concedió el título de Real Santuario. Otra costumbre, entre los cofrades de Madrid, fue pedir a las Clarisas una hostia tocada a la llaga del costado de la imagen, para tener la satisfacción de consagrarla en la Misa del Oficio solemne y anunciarlo así a los devotos.”. | ||||
| ||||
| ||||
|
|
Curiositats
| ||||
| ||||
En aquest indret fou inicialment on s’ubicà l’antiga mesquita major de Balaguer que, més tard, va esdevenir església de Santa Maria d’Almatà –encara es conserva la façana romànica principal-; inicialment fou església parroquial, però posteriorment va passar a dependre de les monges clarisses, que van construir el seu convent adossat al temple (1351). El Santuari conserva la imatge de Santa Maria d'Almatà, patronatge de l'església que fou substituït pel del Sant Crist. Es venera en el cor baix de les monges clarisses. Diu la tradició popular que "era una imatge que els comtes d'Urgell portaven a les batalles. La tija de ferro que conserva inserida en la seva base, juntament amb el seu petit format, podria ser indicativa que realment es tracta d'una imatge que formava part d'un altar portàtil. Els historiadors de l'art han atribuït l'execució d'aquesta obra a l'entorn del taller de l'anomenat Mestre d'Anglesola, i cronològicament sembla que hem de situar la seva creació cap a inicis del segle XIV."
| ||||
| ||||
Població: Balaguer
