PODEU VISITAR-LO VIRTUALMENT EN 360º | ||||
El safareig va ser un veritable avenç en la feixuga feina de rentar la roba. En les zones on hi havia fonts naturals, l’abeurador dels animals i el safareig estaven al costat, a vegades junts o separats, en funció de si abundaven les fonts. En el cas de Vilanova del Camí la proximitat del riu Anoia va facilitar l’aportació d’aigua a aquesta nova instal·lació construïda l’any 1932, que va millorar les condicions de treball de les dones que fins aleshores rentaven la roba a peu del riu, de genolls a sol i serena. | ||||
La majoria de safareigs tenen una forma senzilla, ja que la funcionalitat i l’economia són les premisses bàsiques d’aquestes obres municipals. És per això que la forma quadrangular o rectangular com en aquest cas és la més habitual, amb coberta. Dues gran piques servein per fer la bugada, la més gran per portar a terme la primera fase del procés consistent en la de rentar-la i la més petita per esbandir-la amb aigua neta i clara. La cultura de l’aprofitament de l’aigua -que sembla que avui ja tornem a tenir en compte- es manifesta molt bé en aquestes construccions modèliques pel que fa a l’aprofitament i la reutilització de l’aigua. | ||||