Es una construcció de planta quadrada, formada per una planta semisoterrani, planta baixa i planta de pis, coronada per una balustrada. A la façana d’accés, orientada al nord, trobem tres grans arcades a la part inferior i tres més a la superior, que donen accés a un balcó corregut.
Destaquen els grans carreus de pedra ben treballada que conformen la planta baixa i que contrasten amb l’arrebossat groguenc de la resta de l’edifici. La façana posterior repeteix de forma simètrica l’esquema d’obertures de la façana principal, amb tres arcades a la part inferior i tres més a la superior, en aquest cas amb balustrades independents.
Els elements més interessants, però, els trobem a l’interior de l’edifici. Un d’ells és l’escala helicoidal que comunica les diferents plantes fins a arribar al terrat, on una cúpula cega cobreix la caixa d’escala i dona accés a l’exterior. A la planta semisoterrani trobem la part més antiga de la construcció, amb un cobriment de voltes de canó.
|
La construcció actual, que data de l’any 1863, aprofita una edificació ja existent que segurament deuria seguir la tipologia clàssica del mas de dos cossos, amb espais d’habitatge, bestiar i producció com el celler, pròpia dels segles XIV i XV.
L’any 1863, Miquel Castelltort i Mateu va reformar l’edifici per tal de transformar-lo en segona residència. Hi va aixecar un pis, hi va afegir l’escala helicoidal i va fer les façanes simètriques. Però un parell de dècades després, a causa de la crisi de la vinya provocada per l’arribada de la fil·loxera i la necessitat de diversificar els sistemes de producció, es va cobrir el terrat per guanyar espai d’emmagatzematge deixant ocultes la balustrada original de ceràmica i la caixa d’escala.
La dècada de 1970 es va rehabilitar la casa, que va recuperar les funcions de residència d’estiueig i la fisonomia de la construcció de 1863, amb el terrat novament al descobert. La masia de Can Muscons va ser adquirida per l’Ajuntament l’any 1997.
|