Església parroquial de Santa Maria de Puigpelat
| ||||
| ||||
| ||||
Temple neoclàssic de planta rectangular d’una única nau, capelles laterals, i creuer amb cimbori octogonal, immers en la trama urbana de la població. La façana és molt austera, simètrica, presidida per una petita capelleta amb la imatge de la Mare de Déu. A la llinda de la porta principal hi ha la data de finalització de les obres de construcció, l’any 1786. El campanar de poc més de trenta metres és de planta quadrada amb dos cossos vuitavats. A l’interior es conserva una imatge moderna de la Mare de Déu de la Llet i unes pintures murals de l'any 1860 i les imatges dels quatre evangelistes als carcanyols de la cúpula.
| ||||
| ||||
|
Curiositats
| ||||
A l’interior es conserva una lauda sepulcral del Comanador de l’Hospitalet Fra Bernat Pavia, de l'any 1297. Estava ubicada al cementiri de l’ermita de Santa Maria de l’Hospitalet, que va ser abandonada l'any 1837 i de la qual no en resta cap testimoni. Diu així: “Anno Domini MCCXCVII pridie kalendas decembris obiit frater Bernardus Pavia qui per multos annos fuit preceptor istius domus de Vallemolli. Fuit bonus, probus et discretus. Cuius anima requiescat in pace. Amen”; traduïda: “L’any del Senyor de 1297 dia 30 de novembre morí Fra Bernat Pavia que durant molts anys havia estat preceptor d’aquesta comanda de Vallmoll. Fou una persona bona, honrada i prudent. La seva ànima descansi en pau. Amen”. L’escultura original de la Mare de Déu de la Llet de fusta d’alber tallada i policromada es conserva al Museu Diocesà de l’Arquebisbat de Tarragona. Segons J. Martí Pallium és una obra del segle XIII. Porta un vel curt fins a les espatlles perfilat d’una estreta franja vermella, entre dues ratlles negres. El mantell s’arrodoneix al voltant del braç i, per sota, corre horitzontalment sobre el genoll. La mà que aguanta l’infant deixa caure tres plecs dels mantell. La túnica és d’escot rodó. Queda al descobert tot el pit esquerre, que la Mare sosté i dóna a l’infant amb la mà dreta.. L’infant porta una túnica de color blau agrisat i té a la mà esquerra una esfera vermella.” Ha estat repintada diverses vegades, tot i que amb la restauració han recuperat una mica el full d’argent inicial. El seu estat de conservació és molt precari per l’acció del corc. Té serrat el cap perquè en un intent de vestir-la els degué fer nosa la corona. |
Població: Puigpelat
