|
Amb un poema inscrit en una placa fóra muralles, prop del Portal de la Vila, la població de Puigpelat ens dona la benvinguda. Tot és serenor, tot acolliment i bon tarannà dels seus habitants.
Benvolgut amic,
si aquests mundans senders
t’han dut fins aquí,
no aturis ara el pas
i acaba el camí.
Si sents curiositat
traspassa el Portal,
endinsa’t a la Vila i
descobreix el seu encant.
Si esperes trobat folgada riquesa
hauràs errat el camí.
Si el que cerques és gentilesa,
llavors amic estimat,
el camí hauràs encertat.
Sigues benvingut a Puigpelat.
|
També prop de les muralles i del portal de la vila hi ha un espai protagonitzat pel Pi de Puigpelat, un dels símbol de la població. El pi original formava part d’un bosc que els pagesos, poc a poc, van anar talant per convertir-lo en una era. Dels pins que van donar vida al bosc sols en van quedar dos que eren molt grans. Un es va perdre en una tempesta, i l'altre, el conegut i imponent Pi de Puigpelat, es va convertir en un element estimat i símbol del poble.
El 2 de març de 1935, Sant Simplici, una forta ventada el va abatre i, cinquanta anys més tard, se’n plantà un de nou en record del vell pi. En aquest indret conegut com la Bassa Vella, en el decurs de la Guerra Civil s’hi van cremar imatges religioses, entre elles la de la Mare de Déu de la Llet.
És un excel·lent mirador i un estratègic punt de partida de diverses rutes i excursions per la comarca, ja que està ben connectada amb diferents camins, com el GR-172 de Reus a Montserrat, i el Camí de l’Aigua (PR-C 159) que va de Puigpelat a Tarragona seguint el traçat de la Mina de l’Arquebisbe, mina que té una llargada de 28 quilòmetres.
A l’entorn del Pi hi destaquen els rehabilitats marges, les escales, i un pou d’uns 12 metres de fondària –localitzat el desembre de 2019-, testimonis de construccions en pedra seca de l’entorn, que crea un conjunt monumental únic que esdevé un espai d’interpretació a l’aire lliure d’aquest tipus de construcció.
En aquest indret es celebren el 25 de març, gran part dels actes de la Festa Major en honor a la Mare de Déu de la Llet o de l’Hospitalet, una de les festes més sentides de Puigpelat. Després de la celebració eucarística del migdia, que inclou el besamans i el cant dels goigs, dins de l’església té lloc la benedicció dels infants del poble. Tot seguit comença la Baixada de la Cinta al Pi, acte en que la Majorala Major lliga una cinta beneïda, primer, a la bandera del poble i una segona cinta al tronc del Pi en senyal de protecció de la terra i els conreus. En aquest seguici s’hi toca la Muixeranga i s’hi dansa el Ball dels Vuit Vents, un dels balls més antics de Catalunya.
|
