Castell de Vila-rodona ***
| ||||
La configuració actual del castell de Vila-rodona és el resultat d’un llarg procés que s’inicia segurament al segle XI i acaba als anys 70 del segle XX quan el castell es transforma en residència particular, amb un seguit d’obres que si més no ara presentarien dubtes en la idoneïtat de la intervenció arquitectònica edificada damunt de les estructures que restaven en peu des de la darrera guerra carlina.
| ||||
| ||||
El castell de Vila-rodona és un exemple de l’evolució d’algunes fortificacions bastides entre els segles X i XI a les terres del Gaià. El seu emplaçament dalt d’un petit turó que domina la població recorda altres exemples en els quals es reprodueix el mateix model d’hàbitat situat a l’entorn o al peu d’una fortificació. De la primitiva construcció altmedieval només n’ha perdurat l’emplaçament en el petit turó i la part sud-est del traçat perimetral de la muralla de planta rectangular, mur tanmateix refet successives vegades des de l’època baix medieval. Tota la part conservada, d’abans de les reformes dels anys 70 del segle XX, és una obra arquitectònicament pobre, construïda amb llosa de l’entorn, gairebé sense desbastar. El basament de la torre sembla una obra d’època anterior, tal vegada del període baix medieval, però completament reformada en construir-se l’actual torre l’any 1874.
| ||||
L’edificació inicial del castell de Vila-rodona probablement cal situar-la al segle XI com una fortalesa secundaria del castell del Montmell, impulsada per la seu episcopal barcelonina, diòcesi a la qual va pertànyer fins l’any 1957, el bisbe de la qual era el baró, el senyor jurisdiccional de Vila-rodona, fins a l’extinció de l’Antic Règim.
| ||||
| ||||
| ||||
| ||||
El castell de Vila-rodona va jugar un paper destacat en el desenvolupament de la guerra contra Joan II (1462-1472). Vila-rodona fou una de les poblacions que va oposar més resistència al rei. El 1464 era l´únic poble del Camp de Tarragona fidel a la Diputació del General, defensat per Joan de Gaiàs i Guillem Pinós contra els atacs de Rodrigo de Rebolledo i després l’arquebisbe de Saragossa que va ocupar el poble carrer per carrer però no el castell, que finalment ho fou per Rodrigo de Rebolledo l’agost de 1465. Igualment en altres guerres com la del Segadors, la del Francès el castell va ser utilitzat en el desenvolupament dels conflictes. A partir de les desamortitzacions que determinaren l’extinció del règim senyorial el castell va ser comprat per Josep Sanahuja. | ||||
| ||||
| ||||
| ||||
|
Curiositats
| ||
A causa del desenvolupament de la tercera guerra carlina l’any 1874 es realitzaren importants obres de fortificació al castell amb un intens debat sobre la propietat. L’Ajuntament lamentava que els ajuntaments anteriors no l’haguessin comprat i tenia clar que per no ser de propietat municipal una vegada acabada la guerra tots els esforços que hagués de fer el poble només acabarien beneficiant a un particular. Per això des de l’Ajuntament es creia que ja que el castell era un edifici públic i que ja que era el poble el qui feia les obres a causa de la guerra, era al poble a qui havia de pertànyer. Diverses notícies indiquen que per ordre del comandant general de la província s’havia de construir una torre, un tambor, un cobert per 40 soldats i una habitació i cuina per un oficial. Cal dir que part del material de construcció es va extreure del monestir de Santes Creus provocant greus destrosses. Al gener de 1875 la torre, el cobert i l’habitació de l’oficial ja estaven construïts. | ||
| ||
La contemplació d’una fotografia de finals del segle XIX fa pensar que el tambor no es va acabar de construir. Igualment en aquesta fotografia i en d’altres de principis del segle XX s’observa que la torre tenia una major alçada. L’abandonament durant un segle i un cert vandalisme juvenil destructiu van propiciar-ne la disminució de l’alçada. Els dies de la concorreguda fira de Vila-rodona en l’espai adjacent a la paret de llevant del castell, conegut com el Firal, s’hi concentrava el bestiar de peu rodó que era posat a la venda pels ramblers que venien a la fira. Dues magnífiques fotografies, una de finals del segle XIX i una de 1917 ens mostren l’esplendor de la fira amb la concurrència del bestiar i dels visitants i possibles compradors. Encara avui a la paret del castell es poden contemplar algunes argolles on es fermaven els animals.
| ||
Text: Josep Santesmases i Ollé Peus fotos. Arxiu Santesmases-Rabadà:
Foto 1. El castell el dia de la Fira a finals del segle XIX |
Població: Vila-rodona
