Columbari romà de Vila-rodona ***
| ||||
PODEU VISITAR-LO VIRTUALMENT EN 360º | ||||
El Columbari és un monument funerari d’època romana. Pel que fa a la datació, segons el material arqueològic trobat, l’arqueòleg J. M. Gurt ens situa més enllà de la primera meitat del segle II dC. Concretament, formaria part d’una antiga vil·la romana situada dins l'angle natural format pel torrent del Plano i el riu Gaià. L’existència d’aquesta i altres vil·les romanes al Camp de Tarragona està obligatòriament relacionada amb el fet que ens trobem dins de l'àrea d’influència de la ciutat de Tàrraco, l'Ager Tarraconensis, on s’han documentat diversos testimonis de l’època altimperial.
| ||||
Es tracta d’un edifici exempt de planta rectangular amb forma de temple clàssic. Sembla ser que en la composició original, existia una separació en dues parts: el pòrtic o atri (pronaos), una avantsala totalment desapareguda; i la cel·la (naos), espai alçat que acaba en forma d’absis semicircular inserit en el mur. Aquesta sala estaria coberta per una volta de canó i tindria una planta sensiblement quadrada.
| ||||
En referència a la construcció, l’edificació està constituïda bàsicament en pedra i el sistema utilitzat és l’opus caementicium (obra de pedra), recobert a l'exterior per un opus vittatum (obra d'ornamentació). La coberta superior seria de tegulae i imbrex a doble vessant. L’aparell, segons la presentació dels carreus visible a l’exterior, és a soga i tió, on s’utilitzen carreus de mida petita, importats de les pedreres del Tarragonès. Per altra banda, la part interna dels murs està feta amb pedra de la partida de les Planes.
| ||||
Pel que fa a l’exterior, es tracta d’un edifici pseudoperípter amb un podi decorat amb arcuacions de maons, bessales col·locades en pla, i acabat per una motllura o cornisa. Els paraments laterals estan configurats per quatre pilastres adossades llises sense base i amb capitell troncocònic (ordre dòric). També hi ha quatre pilastres del mateix estil, però de major longitud, al mur de la capçalera.
| ||||
| ||||
La seva tipologia arquitectònica està lligada al ritu de la incineració. Concretament, aquest tipus de mausoleu rebia el nom de Columbaria, d’aquí deriva el nom amb el qual el coneixem en l’actualitat. La funcionalitat es precisa en l’existència de tres nínxols a cadascuna de les parets laterals internes de la cel×la, utilitzats per dipositar-hi les urnes cineràries. Per tant, dins d'aquest mausoleu s'hi realitzarien ritus o cerimònies relacionades amb les divinitats o el món del morts.
| ||||
Text: Maria de la Serra Rabadà Llort
|
| |||||||||
| |||||||||
| |||||||||
| |||||||||
| |||||||||
| |||||||||
|
En l'actualitat, el Columbari està consolidat com a monument arquitectònic del patrimoni vila-rodoní, catalogat i protegit com a bé cultural d'interès local, però el pas dels anys ha estat la causa de que la construcció hagi patit diverses modificacions, ampliacions i destrosses. Podem afirmar que l’estat amb el que ens ha arribat als nostres dies és una conseqüència directa de la seva utilització com a masia i paller i de l'explotació agrícola dels darrers segles, però també de les intervencions d’urgència i restauracions realitzades, sobretot als anys vuitanta.
Text: Maria de la Serra Rabadà Llort
Peus foto: |
