Riu Gaià i Albereda de Vila-rodona
| ||||||
PODEU VISITAR-LA VIRTUALMENT EN 360º | ||||||
| ||||||
|
Vila-rodona és un poble «de riu». El riu Gaià travessa de nord a sud el terme municipal i el divideix en dues parts molt diferenciades. La orografia de la part de llevant està molt condicionada pel Gaià i la seva xarxa de torrents i rases. L’estructura urbana ha anat creixent supeditada als límits que imposa el riu per ponent i algunes cases s’alcen ben a prop de la seva llera. La història de Vila-rodona no es pot entendre sense el riu i no es pot situar geogràficament Vila-rodona sense considerar el Gaià com un patrimoni natural de primer ordre. Per entrar a la població ha calgut travessar el pont o ponts que han existit al llarg del temps. L’aigua del Gaià, conduïda a través de la sèquia des d’època medieval, travessa el terme i els carrers de la vila i va fer moure el molí i va regar i rega un conjunt d’hortes del marge esquerra, paral·leles al riu, Així mateix va propiciar el funcionament de industries com la Farga, situada a un quilòmetre al nord del nucli urbà, amb experiències fabrils conegudes del segle XIX i principis del XX, en l’elaboració de productes de ferro o d’aram. O també va permetre l’existència del moli paperer de la Serra i la posterior industria d’estampats de seda que va funcionar fins a primers del segle XX. També va originar l’existència de la Molina, un molí fariner situat a la riba dreta, davant mateix de la vila.
| ||||||
| ||||||
Rius com el Gaià al llarg de l’any tenen un cabal molt irregular i poden passar d’un curs minso al pic d’estius d’anys d’escassa pluviositat a grans riuades que poden malmetre hortes i camps de correus propers a la llera del riu. Les riuades com a perill, però també com a espectacle i conversa veïnal. La llera del Gaià va ser un espai de pastura dels ramats dels pastors vila-rodonins i fins no fa masses dècades hi fou practicada la pesca, sigui com a distracció infantil o juvenil, sigui com a activitat per a obtenir peix o anguiles per a consum familiar en dies puntuals. El riu va proveir de materials als habitants dels pobles propers. Per exemple de la sorra o la grava utilitzada en la construcció. O també la boga i els joncs i especialment la fusta: àlbers, freixes, xops o oms emprats amb moltes finalitats. Com a llenya o sobretot per compondre bigues i cabirons destinades a la construcció d’edificis. També com a matèria prima de tota mena d`elaboracions de fusteria, sigui per les cases o per les mateixes activitats agràries o ramaderes.
| ||||||
| ||||||
De lluny podem endevinar el traçat del riu pels arbres de ribera que acompanyen el seu curs, seguint trams rectilinis, corbes o els impressionants meandres que es configuren entre la Farga i la vila. En algunes parts, en espais més amplis no inundables situats al costat de la llera, es configuren petits conjunts d’arbres de ribera com les conegudes alberedes. Són indrets amb humitat elevada aptes per alimentar una vegetació ufanosa, molt diferenciada de la d’altres espais boscosos formats per pins, alzines o roures. Just després del pont al marge esquerre del riu trobem l’albereda de Vila-rodona, abans coneguda com «l’aubareda de cal Mansió» a raó de la propietat. Alberedes que periòdicament es tallaven per vendre’n la fusta. Aquesta albereda fou adquirida per l’Ajuntament a principis dels anys 90 i d’aleshores ençà s’hi han anat fent inversions amb la voluntat de preservar-la i alhora de dedicar-hi alguna part adjacent a zona recreativa. Finalment tot aquest espai ha quedat molt ben comunicat amb el camí del torrent del Plano, que la travessa en la confluència amb el Gaià, i amb el Columbari Romà, formant una unitat d’un gran valor històric, natural i paisatgístic. | ||||||
A l’albereda de Vila-rodona bàsicament hi predominen els àlbers que són els que en configuren la seva fisonomia visual, tot i que com en altres espais similars situats més amunt o més avall del curs del Gaià poden conviure amb freixes, xops, oms (molt afectats per la grafiosi) i els lledoners. |
| ||
| ||
Peus de foto (Arxiu Santesmases-Rabadà): Foto 1. Postal de la Farga. Segona dècada del segle XX. Foto 2. Postal de la fàbrica de la Serra. Segona dècada del segle XX.
|
