Nucli històric de Vila-rodona ***
L’estructura urbana del nucli històric d’origen medieval de Vila-rodona es configura a partir de l’eix que el travessa de sud a nord, des de l’entrada del carrer Major al portal del Parera. Ens referim al carrer Major, la Plaça Vella i el carrer de Sant Llorenç. A partir d’aquest eix es ramifiquen els altres carrers. Els de l’esquerra ascendents fins arribar a la Quintana del Castell i els de la dreta, de menys dimensió, en sentit descendent o pla.
| |||||||||
| |||||||||
Tenim una radiografia molt precisa de la configuració urbana del període final de l’època moderna a partir del capbreu de 1744. En aquells moments ja es podien distingir dues parts de trama urbana de Vila-rodona, la que es recloïa en l’estructura medieval, que hem esmentat i la que pel sud, a l’entorn de l’església, havia sortit de les primeres muralles i que també pel sud fins i tot sortia de la nova muralla, pel carrer de les Hortes. L’eix vertebrador de la trama urbana venia concretada, de sud a nord, pel carrer Major, la plaça Major —actual plaça Vella—, el carrer anomenat de la Pilota que era la continuació del carrer Major, i el carrer de Sant Llorenç que finalitzava al portal, aleshores dit de Sant Llorenç, i que era la sortida del nord, cap al convent dels religiosos servites.
| |||||||||
| |||||||||
| |||||||||
| |||||||||
| |||||||||
Mirant de cara al sud a la seva esquerra ascendeixen en direcció al castell, la Costa de Buc —arrecerada a l’antiga muralla—, el carrers de Sant Antoni —abans dit d’en Busart i probablement més anteriorment de Sant Francesc—, el carrer de la Mare de Déu —abans conegut com d’en Rufiach—, el carrer de la Bassa —abans dit d’Enveja—, on s’ubicava la bassa del molí fariner, bifurcat fent una illa de cases amb l’antigament denominat carrer de l’Aldareny. Per la banda dreta hi ha el petit carreró de la Claveguera, el carrer de Pou, que era anomenat del Pou d’en Castellet que finalitza tocant a la muralla de ponent en una placeta, i el petit carrer de l’Hospital que finalitzava en una petita placeta tancada on s’ubicava l’hospital dels pobres, fa anys desaparegut. Per sota del castell hi ha les cases de la Quintana del Castell, part de les quals que s’anaren construint amb l’increment demogràfic del segle XVIII en terres ermes conegudes com «els avagants del Senyor». En aquell temps entre les cases d’aquesta part antiga del poble hi havia molts corrals i algun hort. Al carrer Major hi havia la casa dels Jesuïtes de Tarragona i el molí de la Vila. A la plaça Vella fins el 1872 hi estava ubicada la Casa de la Vila.
| |||||||||
| |||||||||
Sortint de aquest espai urbà medieval s’anaren urbanitzant altres parts del poble. Davant de l’església hi havia la plaça de les Torres amb tres edificis, probablement amb la casa dita del senyor Bisbe. Pujant cap a llevant per fora de l’antiga muralla ascendeix la Quintana de l’Església. El carrer que segueix dreturer cap el sud la traça del carrer Major, és el carrer de les Hortes, urbanitzat en part durant el segle XVIII. Des dels inicis de la construcció de església parroquial fins a la construcció de la Casa de la Vila actual va transcórrer més d’un segle, durant el qual es va anar formant un dels punts neuràlgics de la població i actualment el nexe entre el nucli antic i el creixement pel sud: la Plaça dels Arbres.
| |||||||||
Des dels inicis del segle XIX el creixement va sortir dels portals del poble, dels que només en resta el portal del Parera. Pel nord es començaren a edificar cases que constituïren el diversos carrers de l’antic Raval de Sant Llorenç, i en direcció al camí que conduïa al pont vell s’aniria formant el carrer de la Font. Aquesta és la estructura urbana que va definir Vila-rodona fins a la inauguració del pont actual, l’any 1925.
| |||||||||
| |||||||||
El carrer Major havia estat el carrer comercial per excel·lència. A cada portalada hi havia una botiga o acollia algun ofici. Poc a poc, a partir dels canvis d’hàbits i sistemes comercials i del desplaçament de la població cap a l’eixample del sud, de mica en mica, des de finals del segle passat es van anar tancant botigues i establiments. Un nucli antic limitat pel riu Gaià i el turó del castell que només s’ha pogut expandir una mica pel nord i sobretot pel sud. | |||||||||
| |||||||||
Text: Josep Santesmases i Ollé |
