Església del Convent de Sant Llorenç dels religiosos servites a Vila-rodona
L’església del Convent de Sant Llorenç, coneguda popularment com "el Convent" o "el Convent de Sant Llorenç", era l’església del convent dels religiosos servites o Servents de Maria, establerts a Vila-rodona a partir d’una concòrdia signada l’any 1599 entre el rector de Vila-rodona, els jurats de la vila i el vicari general de l’orde per la qual els hi era concedida l’ermita de Sant Llorenç i uns dos jornals de terra per a construir-hi un convent. | |||||||||
| |||||||||
| |||||||||
Durant les guerres carlines va ser derruïda tota la part residencial del convent per aprofitar-ne el material de construcció per a les obres de fortificació de la vila i només va restar dempeus l’església, sense la teulada de la nau central i sense el campanar. Després de l’exclaustració de 1835 l’església va ser destinada a altres usos, entre altres una destil·leria. El convent estava situat davant de l’església i es comunicaven per una mena de pont que travessava el camí. | |||||||||
| |||||||||
|
L’orde dels Servents de Maria o servites és una ordre religiosa mendicant fundada a Florència l’any 1233 sota l’advocació de la Mare de Déu dels Dolors o del Peu de la Creu. A Vila-rodona hi van ser presents amb continuïtat fins a l’exclaustració de 1835, llevat del període del Trienni Liberal (1822-1823). | |||||||||
| |||||||||
|
Altres convents de l’ordre als territoris de la Corona d’Aragó foren els de: Marçà (Priorat), Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), Empúries (Alt Empordà), Banyoles (Pla de l’Estany), Barcelona, Dorres (Alta Cerdanya), Las Cuevas de Cañart (Terol), Bolea (Osca), Quart de les Valls (Camp Morverdre), Montant (Alt Millars). | |||||||||
| |||||||||
|
El nombre de religiosos residents al convent de Vila-rodona, més o menys havia oscil·lat entre 12 i 20. La majoria eren sacerdots. Amb el pas dels anys, probablement per donacions, van anar adquirint terres a Vila-rodona i també a l’Argilaga que per a conrear-les havien de menester durant l’any molts jornals d’homes i també de dones. La gelada de 1796 va matar les oliveres i durant els anys següents van haver de fer grans inversions en jornals a les seves terres. Per a les seves activitats acostumaven a tenir un ruc i un matxo, però a més a més quan sortien a fer les captes o aplegues pels pobles de l’entorn llogaven un altre ruc que els devia servir de transport del que arreplegaven.
Algunes famílies com els Llort, els Guasch, els Gavaldà, els Güell o els Vidal tenien dret de sepultura en algunes tombes de l’església dels servites. Determinades retribucions que obtenien els servites per les funcions religioses de funeral o altres ben aviat van entrar en competència i litigi amb el rector i el bisbe de Barcelona va haver de regular les facultats d’uns i altres. Una vegada exclaustrat el convent, entre 1837 i 1840, s’hi van enterrar 30 difunts a raó de les circumstàncies de la guerra carlina. | |||||||||
| |||||||||
| |||||||||
L’església, tal com la podem observar ara, és el resultat de les grans reformes que s’efectuaren al segon terç del segle XVIII, bàsicament entre 1777 i 1789, any en que fou beneïda de nou. Entres altres elements s’hi va afegir el cambril i les decoracions que encara resten procedeixen d’aquella època. A l’altar major hi havia un retaule amb les imatges de la Mare de Déu dels Dolors i de Sant Pelegrí. Altres imatges que van fer cap a l’església parroquial eren les de santa Càndia i santa Gertrudis. El tern de Sant Llorenç que es conserva a l’església parroquial procedeix del convent. L’església del convent de Sant Llorenç, a partir de les lleis de desamortització, va passar a mans privades i durant aquest segle ha estat consolidada i reformada.
Text: Josep Santesmases i Ollé Fotos 3, 4, 5 i 6. Arxiu Santesmases-Rabadà. Detalls de l’interior de l’església del Convent de Sant Llorenç. Any 2015. Foto 7 Arxiu Santesmases-Rabadà. Vista exterior de l’església del Convent de Sant Llorenç. Any 2016. Foto 8 Arxiu Santesmases-Rabadà. Interior de l’església del Convent de Sant Llorenç. Any 2017. Gabriel Pascual
|
