La font i l'abastament d'aigua a Masllorenç

La carència d’aigua va ser un dels problemes endèmics de Masllorenç. Segurament aquesta manca va donar origen al primer nucli de població del lloc entorn d’un vall que fins l’any 1996 es conservava a la part baixa de la localitat, on hi els edificis més antics del lloc. 

Entre 1931 i 1936, l’Ajuntament va estudiar la possibilitat d’aprofitar l’explotació d’un pou que hi havia a un quilòmetre del poble, a la zona coneguda com “Davant de l’Hort”, en un terreny propietat de Joan Garriga Ferrerons. Les expectatives eren bones i van mecanitzar l’elevació de l’aigua per mitjà d’una bomba elèctrica.

Aquell pou encara avui es coneix com la “Sínia” i va ser d’on es va subministrar d’aigua el poble de Masllorenç fins els anys setanta del segle XX.

L’any 1948 es va procedir a la conducció de l'aigua des d’aquest pou fins a la població.

Les obres es van fer segons un projecte presentat per la Confederación Hidrogràfica del Pirineo Oriental i per vetllar per la correcta execució de l’obra, es va constituir una Junta encapçalada pel llavors metge de la localitat, el Sr. Carles Balada Blanch

Arran de la portada d’aigua fins a la localitat,  el poble es va dotar amb les infraestructures necessàries relacionades amb aquest servei com són les fonts, abeuradors, rentadors públics, etc..

Fins aleshores, la població s’havia abastit de l’aprofitament de l’aigua de la pluja per mitjà de cisternes, o d’algun pou d’aigua naixent amb poc cabal que hi havia a la zona, ja siguin de domini privat o públic com el “Pou de més Amunt” o el del “Pantà”.

L’any 1973, essent alcalde de Masllorenç Jaume Obradó Ferrerons, el problema secular de l’aigua va quedar resolt amb la perforació d’un pou al paratge “Sota el Bosc” en un terreny propietat de Josep Galofré Ferré.