Cementiri parroquial de Masllorenç

Els cementiris acostumaven a estar situats a recer de les esglésies. En el cas de Masllorenç, a l’actual hort de la rectoria.

A partir de finals del segle XVIII, degut a l’augment de la població, van començar a sortir ordres establint el trasllat dels cementiris fora dels nuclis habitats.

Tot i amb això, no va ser fins l’any 1857 quan la Junta de Sanitat local va assenyalar l’indret adequat on traslladar-hi el cementiri local. El terreny era conegut amb el nom de “Terra nova” i era propietat de Rafel Vidal. Llavors es van establir els límits que havia de tenir el recinte i Mn. Josep Calvet el va beneir.

Aquest, però, no es va estrenar fins al cap de tres anys, arran de la mort de malaltia contagiosa de Francesc Rubert Trenchs, el dia 23 d’agost de 1860. En total s’hi van enterrar uns deu cadàvers fins el mes de desembre d’aquell any en què el Governador Civil de la província va desestimar la sol·licitud d’ajut feta per l’Ajuntament de Masllorenç per comprar el terreny i tancar-lo.

Finalment, es va constituir una comissió integrada per Jaume Galofré Nin, Joan Vidal Farré, Pau Miquel Solé i Joan Jané Calaf. El dia 19 d’abril de 1.866 es va col·locar la primera pedra del nou cementiri i el dia 6 de maig d’aquell mateix any el va beneir Mn. Llorenç Valls.

L’any 1905, Mn. Antoni Arisa va iniciar una important labor d’ordenació. El dia 28 de maig de 1906 es van iniciar unes obres que van donar l’aspecte actual a la porta d’accés i a la capella. Aquestes obres es van cloure el dia 5 de juny de 1907 i el dia 21 de gener de 1908 es va beneir la nova capella.

El mes de juny de 1933, en temps de la II República, l’Ajuntament de Masllorenç va incautar el cementiri fins que el dia 27 de desembre de 1947, el ple de la corporació municipal va acordar retornar-lo a la Parròquia arran de la petició feta per Mn. Anton Ros el dia 15 d’aquell mateix mes.