La seva pedra es va utilitzar en construccions tan emblemàtiques com la Casa Milà i el temple de la Sagrada Família de Barcelona de l’insigne arquitecte del modernisme català, Antoni Gaudí, i en la font de la Plaça d’Espanya de la mateixa ciutat, erigida per l’arquitecte també modernista i deixeble de l’anterior, Josep Ma. Jujol, amb motiu de l’exposició universal de 1929.
La cantera va estar en actiu fins a mitjans del segle XX quan la mecanització dels treballs de picapedrer van fer inviable la seva explotació degut, precisament, a les característiques que en altre temps li havien donat prestigi: la duresa i la grandària dels blocs.
Aquesta pilona quilomètrica és una de les que es van col·locar als vorals de la carretera que van fer néixer la Pedrera de Masllorenç. És de l’única que es té constància de la seva conservació.
Arran de les obres de millora d’aquest vial que la Generalitat de Catalunya va iniciar a mitjans de febrer de 2010, l’Ajuntament de Masllorenç va demanar poder recuperar aquest element com a testimoni de la importància que havia tingut la seva Pedrera.
Aquest testimoni ha estat inaugurat el dia 22 d’abril de 2012 per les descendents dels darrers picapedrers que hi va haver a la localitat, essent alcaldessa de Masllorenç Núria Manchado Llorens.
|