A l’entorn del Balneari de Vallfogona de Riucorb al primer terç del segle XX es van construir un conjunt de xalets d’estil modernista i noucentista per tal d’acollir als estiuejants, una població benestant que gaudia de “prendre les aigües” medicinals i de l’entorn tranquil i relaxant del riu Corb.
En un dels extrems trobem els coneguts com Xalets Martí, dins del terme municipal de Llorac. Tenien noms del santoral, com la majoria dels seus veïns del terme de Vallfogona. Destaquen el Xalet de Sant Arcadi, la Torreta de Santa Bàrbara o el Xalet de Sant Ramon Nonat, amb una capella dedicada a la santa homònima.
|
Josep Mª Ustrell a “Dos mestres de la meva vida” aporta dades molt interessants respectes als Xalets Martí i d’un dels seus promotors i il·lustre propietari: “El metge Josep Martí i Morera va néixer el 8 de novembre de 1898, en un poble molt petit, almenys actualment, que és Albió (...) Era fill de Josep Martí i Amenòs i d’Antònia Morera i Corbella.Les condicions que oferia el seu poble no permetien pas poder complir el desig que tenia d’estudiar. Per aquest motiu els seus pares van decidir portar-lo a Vic, on tenien un oncle de la mare que era canonge, mossèn Ramon Corbella i Llobet –autor de diversos estudis de la història de Vallfogona de Riucorb-. La família Martí posseeix una finca en el terme d’Albió anomenada Coma del Llop, on hi ha alguns xalets, uns d’antics construïts pel seu pare i uns altres de moderns. Aquests xalets estan construïts a l’inici del balneari de Vallfogona de Riucorb i han tingut una relació intensa en la vida social que s’ha mogut al seu voltant. En els xalets hi ha una capella on s’hi venera la imatge de Sant Ramon Nonat. Mossèn Ramon Corbella havia versificat les estrofes dels goigs en honor del sant i el mestre Millet els va compondre la música. El director de l’Orfeó Català anava a passar uns dies de repòs a la casa que el canonge tenia al poble de Vallfogona de Riucorb, i va ser a través d’aquest que el doctor Martí va conèixer a Millet. En l’article esmentat anteriorment hi ha dues cartes ens les quals constatem l’estima que el mestre tenia pel “Josepet”, tal com anomenava Josep Martí. En la primera d’elles ens diu com era d’animat i que el trobem a faltar molt a la Coma del Llop, i a la segona hi fa una crítica de la societat d’aquell temps, que tracta de ridícula, però innocent, aquella que parla un castellà tan fi que s’ennuega, i compara això amb tot el que en “Josepet” està passat a l’Àfrica –a meitat de la carrer de Medicina fou cridat a complir el servei militar al Marroc, aleshores encès per la insurrecció que hi havia hagut a Abd el-Krim”.
|
