| ||||||
PODEU VISITAR-LO VIRTUALMENT EN 360º | ||||||
El lloc de la Granada apareix a la documentació des de l’any 950, dins del terme del castell d'Olèrdola. Inicialment trobem una torre de defensa, manada construir pel bisbe de Barcelona a un tal Sisovald. Fou destruïda l’any 1003 per una ràtzia d’Abd al-Malik Yüsuf; deu anys després encara s’estava reparant i les obres costaren vint unces d’or. El castell de la Granada fou enderrocat després de molt segles d’existència, per ordre de Felip V, després d’haver superat moment difícils com la guerra civil del segle XV. Fou protagonista destacat a la Guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) del segle XVII quan al seu entorn foren derrotades les tropes castellanes. Concretament els fets van succeir "el 31 de març de 1642, quan les forces del marquès de Povar foren encerclades i embestides per les franco-catalanes del marquès de La Mothe, qui, per l'acció que culminà al Penedès, fou llavors ascendit a mariscal de França i abans d'un trimestre esdevingué virrei de Catalunya". | ||||||
En època contemporània fou espoliat i molts dels seus carreus utilitzats per diverses obres, com la pavimentació de la carretera de l'Estació.
La construcció, bàsicament una obra del segle XIII, té planta rectangular, amb una torre quadrada en un dels seus angles. Es conserva una de les arcades d’una de les tres portes d’accés que també podria correspondre a l’església romànica del castell. L’element més característic del recinte són els gran número d’espitlleres que es conserven, situades a dos nivells diferents. | ||||||
| ||||||
| ||||||
A la Crònica Universal del Principado de Cataluña de Jeroni Pujades, en referir-se al castell de la Granada al segle X, afirma: "De cómo el obispo Viulara recobró a viva fuerza la torre o fuerte de la Granada, la cual era de la mensa episcopal de la catedral de Barcelona; y de cómo por los cristianos vecinos del Panadés, fueron echados los moros de todo el territorio de Vallformosa (...) los moros se habían levantado con el fuerte o torre de la Granada, la cual por valor y buen ánimo del obispo Guillerano de Barcelona les había sido quitada (...) con gente militar y briosa dió sobre la torre o fuerte; cercóla, y apretó de tal manera á los que estaban cercados con recios combates y asaltos, que a fuer de buen soldado la cobró". |