Estació del tren de la Granada

La línia que comunicava Martorell amb Tarragona de 73,2 quilòmetres havia de posar-se en funcionament el 30 de juny de 1864 però diversos incidents van provocar el retard de les obres i no els trens no van circular fins el 15 d’abril de 1865; entre els problemes més destacats cal citar un esfondrament de terres a la trinxera de la Granada. La resta de trams que comunicaven Barcelona amb València ja estaven en funcionament: de Barcelona a Molins de Rei (1853), de Molins a Castellbisbal (1856), de Castellbisbal a Martorell (1859), de Benicàssim a Amposta i Tortosa i a Tarragona (12 de març de 1865).

Els plànols de la línia entre Martorell i Vilafranca foren signats per D. Planas Molins i per Miguel de Bergue; el tram penedesenc fou obra del jove enginyer Josep Puig i Llagostera.

La inauguració el 15 d'abril del 1865 va consistir en un recorregut de Barcelona a Tarragona de l'ex-diputat Pascual Madoz, convidat per l'empresa Compañia de Ferrocarril de Tarragona a Barcelona y Francia" (T.B.F.).

Inicialment sortien dos trens, un al matí i l'altre a la tarda, cap a Barcelona i altres dos cap a Tarragona. Era molt notable pas de trens de bestiar en unitats formades fins i tot per 17 vagons, dues màquines i dos frens. Tampoc hi faltava el transport de soldats de la caserna de Vilafranca.

Pel que fa a les estacions del recorregut, inicialment eren un total de 11, Tarragona, Altafulla, Torredembarra, el Vendrell, l'Arboç, Santa Margarida i els Monjos, Vilafranca del Penedès, La Granada, Sant Sadurní d'Anoia, Gelida i Martorell.

Text extret de www.150ftm.cat