Església parroquial de Sant Salvador de Vimbodí i Poblet

L’església parroquial de Sant Salvador de Vimbodí es troba situada a la part alta del nucli històric, on deuria aixecar-se l'antic castell templer. Per una donació testamentària per a l’obra de Sant Salvador sabem que el temple existia ja l’any 1191 i per tant seria una edificació romànica. Si bé de l’edifici actual no tenim dades documentals de quan es va construir la tipologia arquitectònica ens porta a finals del segle XIII. Del que sí tenim constància és que la volta es construí durant l’abadiat de Ponç de Copons (1316-1348) com ho corrobora el seu escut heràldic que hi feu esculpir.

Es tracta d’un edifici gòtic, amb parament de carreus regulars de pedra, ben escairats, de planta rectangular i una sola nau amb transsepte obert a l’època barroca i que acull capelles cobertes amb cúpula semiesfèrica. Consta de quatre trams amb volta de creueria, amb nervis motllurats que reposen en mènsules adossades als murs. És un edifici de capçalera recta, amb absis rectangular amb una obertura apuntada. Té un altre finestral de mig punt al mur sud.

Durant l’abadiat de Domènec Porta (1502-1526) es portaren a terme les obres de construcció de la porta d’accés d’arc de mig punt adovellat sobre una senzilla imposta, amb fines motllures i un guardapols en arc conopial coronat amb un floró; i del campanar del gòtic tardà de base quadrada, adossat al mur de ponent, amb obertures de mig punt i escala de cargol que porta fins a la cel·la, coronat amb una cornisa i un terrat amb merlets afegits modernament en lloc de la cúpula que hi havia abans de la seva destrucció el 1936 i un contrafort l'apuntala fins a mitja alçada. Tant el portal d’accés com el campanar porten la marca de l’escut heràldic de l’abat Porta. També del segle XVI serien el cor, sostingut per un arc carpanell amb una volta de creueria estrellada, i la capella del baptisteri, amb una pila baptismal gòtica de forma lobulada. Les capelles laterals del presbiteri s'obriren al segle XIX i l’altar és obra de l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol.

Cal destacar a la seva façana un rellotge de sol  de tipus vertical declinant amb la data 1591 a la part superior entre dues estrelles de vuit puntes. Fou esculpit damunt les pedres de l’edifici amb les línies horàries de 6 a 5, amb traços més curts per als quarts, totes acabades en punta de fletxa, i xifres romanes amb la grafia del 9: VIIII i la grafia del 4: IIII. A la part baixa presenta una inscripció amb lletra gòtica. La part esquerra del text està parcialment esborrada, a la dreta hi ha escrit un verset de la paràbola de les deu verges: “VIGILATE QUIA NESCITIS DIEM NEQUE HORAM” (trad. “Vetlleu perquè no sabeu ni el dia ni l’hora”, referit a la segona vinguda de Crist). Sota la inscripció hi ha, centrat, el nus de Salomó, i a sota, també centrada, una representació de la creu puntada o creu patada associada als cavallers templers.

L’edifici iniciat en l’estil cistercenc (segle XIII) evolucionà passant pel gòtic (segle XIV) fins el gòtic tardà o flamíger (segle XVI) sota la influència directa de Poblet com ho certifiquen els escuts gravats a les seves parets. Durant la Guerra civil de 1936 el temple patí força destrossa doncs fou incendiat, perdent-se el retaule gòtic del Roser. Després de la guerra es portà a terme la restauració del temple, acabant-se les obres l'any 1966.