Ermita de la Mare de Déu dels Torrents a Vimbodí i Poblet

L'ermita de la Mare de Déu dels  Torrents  de Vimbodí està situada  a un quilòmetre  del nucli  i  a  tres  de  Poblet,  al  costat  de  la  carretera  que  uneix  la  vila  amb  el  monestir.  La llegenda diu que la imatge de la Verge fou trobada entre les canyes del torrent d’en Guiot que s’escola per aquest indret. L'abat  de Poblet Juan Payo Coello, cavaller que havia deixat les armes per fer-se monjo hi va fer construir una ermita gòtica (1484). Aquest abat va ser nomenat 37è president de la Generalitat de Catalunya pel rei Ferran II.

Aquella  capella  del  segle  XV tres  segles més tard  amenaçava  ruïna. El 1713 el monjo Magí Alandó, apotecari del monestir de Poblet, amb el permís de l’abat Josep Escuder, s'oferí  en sufragar les despeses de la nova ermita  del  seu  peculi  com diu una inscripció que hi ha a la façana. Fra  Magí inicià les gestions per  a la nova ermita concertant  a primer  d'octubre  de  1713 la construcció  de "la fàbrica  de la  capella  (...) casa  per  lo  ermità  y  sagristia"  amb  el  mestre  de  cases Joan Güell.

Com diu l’historiador de l’art Joan Fuguet i Sans en una monografia sobre l’ermita: “Mestre Joan  Güell cuidaria d'arrencar  la pedra per  aparedar  i  fer-la  portar;  arrencar la pedra per  fer  la  calç i fer  la volta  del forn;  arrencar  el  guix  i  fer-lo.  També  caldria que portés  "lo sogam" i que s'ocupés dels manobres, pagant-los-hi  i fent-los-hi  "lo  gasto".  Fra  Magí  subministraria  les fustes  per les bastides, llates, bigues, teules,  posts  per  les  síndries,  bacies  i  demés  que  necessitaria.  També  seria  del  seu  compte  fer  portar  la  calç,  el  guix,  les  teules, les  rajoles,  les  bigues  i  les  llates a peu  d'obra;  fer  fer  la bassa per  amarar la calç, i portar  la  grava  necessària.  I  també  s'ocuparia  dels  claus  i  ferramenta  necessària  per  a  l'obra... fra  Magí  promet  pagar  a  mestre  Joan  700  lliures,  vint  quarteres  de  blat  i  onze  cargues  de  vi,  i  que  li  cedeix  casa  a  Vimbodí  mentre  durin  les  obres.  A  més  d'això,  promet  donar-li  totes  les  medicines  que  li  puguin  fer  falta  mentre treballi en l'obra  de l'ermita”.

Així el gener de 1714 l’abat Josep Escuder decidí  que la imatge  de  la  Mare  de  Déu  fos  traslladada  a la  galilea  de l'església  del  monestir, on el  mateix  fra  Magí  havia  fet  construir  a  l'escultor  Isidre  Espinalt  de  Sarral  un  retaule  per  a l'altar  per col·locar  la  Mare  de Déu  mentre  durés l'obra  de l'ermita. El 5 d’abril de 1714 es col·locà la primera pedra amb els noms de Jesús, Josep i Maria gravats i un canó de plom incrustat que guarda el document que diu:” Yn  Dei  Nomine   Amen.   Sanctísimo     Domino   Clemente   XI,   pontifice    maximo    ecclesiam   gubernante.    Adm.    Illustrissimo      Domino      D.  Josephus   Escuder   in  Sancta   Theologia  magister,  regii   monasterii Populeti   abbas  huius  S.  Sacelli  nouiter   in  honorem   beate  Virginis  Marie  sub  inuocatione    dels  Torrents  diceti  primarium    lapidern    benedixit    ac  posuit   die  5 apprilii  anno  a Nativitate   Domine    1714”. Les obres s’acabaren el 1717.

El 23 de gener de 1717 es procedí a beneir la nova ermita i retornar la imatge de la Mare de Déu dels Torrents al seu lloc.  Joan Fuguet ens diu que “Fra  Magí, a més, emprà quantioses  sumes  de  diners  en  adornar  la  capella  re  novant  el  retaule  major,  afegint-hi  de  nou  el pedestal,  les polseres,  el  tron  de  la  Mare  de  Déu  i  el  coronament  de l’àngel.  Feu  fabricar  i  daurar  de  nou  els  dos  retaules  col·laterals,  els  frontals  d'escultura,  la  pintura   del  presbiteri,  la  vidriera  del  cor,  els  florons   dels  arcs,  tres  llànties   de  llautó,  les  balustrades   del   presbiteri   i  del  cor,  bancs,  i  molts  ornaments  de roba  per  als celebrants  i per a l’altar”.

L'ermita  dels  Torrents  és de  planta  d'una sola nau  dividida  en tres  trams. En  el  tram  central  es  prolonguen  lateralment  dues  capelletes,  molt  poc fondes.  Actualment,  a  banda  i banda  del  primer  tram  de  la nau  es  veuen  dos  cossos  simètrics  de  planta  rectangular  que  corresponen  a  la  casa  de  l'ermità  i  a  altres  dependències  de l'ermita.  Inicialment,  en  el  projecte, només  hi  havia el primer; l'altre  fou  construït  anys  més  tard.  Finalment,  en  el  tram  de la  capçalera  del  temple,  al  costat  de  l'epístola,  hi ha  la  sagristia, que té  planta  quadrada. 

L'estructura  de  la  coberta  la formen  dos  arcs  diafragmàtics  de  mig  punt  que  aguanten  les bigues  i  l’enllatat  sobre  els  quals  recolza  la  teulada  a  doble  vessant.  L’estètica barroca emanada  del  Concili  de  Trento feu cobrir la nau amb  volta  de  canó  amb  llunetes  de model italià  per amagar la coberta  de  fusta. Cal destacar el classicisme  ornamental  importat  d'Itàlia, visible en la  cornisa  que  assenyala  l'arrencada  de  la  volta  i  en  les  pilastres d’ordre dòric de  base  àtica  que suporten els arcs. La  llum  que il·lumina  el temple entra per una  rosassa  foradada  al  frontispici  i  per  altres dues més petites, situades  a les llunetes del presbiteri.  En  el  primer  tram,  a l'entrar  a l'ermita,  hi  trobem  el  cor  elevat  -amb  el mateix  sistema  de volta, aquí  molt  rebaixada- al qual s’hi accedeix  per una  escaleta  de  caragol.

A la façana principal s'obre una porta arquitravada i per sobre una fornícula amb una imatge, a continuació una petita rosassa i està rematada per un petit campanar d'espadanya. La imatge que hi ha dins de la fornícula és de pedra policromada i representa a la Mare de Déu amb el nen al braç dret i un colom al braç esquerre. La fornícula està decorada amb un arc conopial rematat amb una bola i, a la part inferior, hi ha una inscripció que explica la construcció del temple. La imatge de la Verge, malmesa el 1936, va ser restaurada.