Nucli històric de Vimbodí

Descobrir el nucli històric de Vimbodí es passejar-se pels carrers d’una vila citada l'any 1080 com a “pelat de Vimbudir”. Vimbodí passaria al senyoriu del monestir de Poblet de mans del rei Alfons el Cast i el 1272 Jaume I confirmaria els drets de Poblet, afegint-hi alguns nuclis de població. Malgrat que la corona va recuperar el control del territori durant el regnat de Pere el Cerimoniós el 1376, el monestir de Poblet va comprar per 2000 florins d’or definitivament els terrenys el 1410 i en va mantenir la senyoria fins a l'exclaustració. 

Carrer de les Abraçades

Des del carrer Major, al tram més proper a la plaça Major, es pot accedir a un dels carrers més estrets de Catalunya i de tot l’Estat: el carrer de les Abraçades, que només fa 94 centímetres d’amplada. Des de temps immemorials, aquest carrer s’ha anomenat així perquè dues persones que es trobin en aquest carrer no poden passar-hi si no s’abracen. És un carrer esglaonat que uneix el carrer Major amb la placeta de la Verdura, un dels racons més característics de la part més antiga de la vila, coneguda popularment com la zona dels carrers “de Dalt”. A tocar del carrer Major hi trobem una majòlica de rajoles amb un vers de la poetessa Teresa Duch i Dolcet de tres estrofes, la tercera de les quals ens descriu aquest carreró: “Abraça’m, amor, / fonguem les mirades / i tots els malsons / seran endebades / al vell carrer estret / de les Abraçades”.

La branca dels Gil Moreno de Mora descendents de Pere Gil Serra, financer que va constituir una banca a París van viure a cavall entre la capital del Sena i Riudabella on van transformar la seva propietat en un castell eclèctic ric en influències andaluses. Aquesta branca familiar van mantenir una activitat de mecenatge com en el cas d’un col·legi a Vimbodí l’any 1903 i van fer possible el retorn dels monjos de Poblet després de més de 100 anys de la seva exclaustració.

L’edifici del Foment Parroquial de Cultura, un antic convent-col·legi de monges adquirit per l’Ajuntament el 1979, presenta una façana principal molt allargada i que consta de planta baixa, pis i golfes. A la planta baixa s'obre una gran porta arquitravada amb una motllura llisa que la ressegueix. Al primer pis totes les finestres, d’ampit motllurat, estan decorades amb un guardapols rematat amb relleus als extrems. A les golfes s'obren unes petites finestres rectangulars. Els diferents nivells se separen amb una cornisa sense gaire voladís. Presideix el centre de la façana un relleu romboidal lobulat amb decoració de fulles d’acant de tipologia modernista que diu: “A / la / memòria / de la Excma. Señora / Dª Maria de Gil Moreno de Mora”. Dessota hi ha gravada la imatge del Sagrat Cor de Jesús.

El carrer Major és estret, sinuós i allargassat. A una banda i l’altra s’hi alcen edificis d’estètica tradicional, alguns dels quals llueixen la façana de pedra vista. Al llarg de tot el carrer s’hi poden veure un bon nombre de portals de pedra, la major part construïts al segle divuit. Antigament, quan Vimbodí estava murallat, el carrer Major el tancaven dos portals de pedra a banda i banda. Aquests portals, avui desapareguts, eren el portal Major i el portal de Lleida.

Destaquen els portals dels números 26, 33, 34 o 35. Un dels més treballats és el portal del número 65, on hi ha un esculpit un escut amb el nom de Francesc Josa i la data de 1778. La família Josa va ser una de les nissagues més importants de la vila als segles XVII i XVIII. Un dels seus membres, Lluís Josa, va ser batlle de Vimbodí durant la Guerra dels Segadors. Josa va lluitar contra els francesos i va acabar executat el 1651 quan intentava atemptar contra el governador profrancès Margarit..

Els carrers més paradigmàtics d’aquest passat, deixant a banda el carrer i la plaça Major podríem dir que abasten un espai amb dos eixos de nord a sud entre la plaça de l’Església i el carrer Major com serien el carrer de l’Església i els carrers del mestre Manresa i del Mestre Rebull i els transversals carrer de Sant Roc, carrer Menéndez Pelayo, carrer Aragó, carrer Sant Antoni i carrer Nou. Descobrir-los és passejar per carrers costeruts, no massa amples, amb algunes de les edificacions més antigues de la població, amb llindes i escuts abacials que ens parlen del seu passat... i també nous elements que s’han anat incorporant amb els anys a la seva fesomia.

La plaça Major és el centre neuràlgic de Vimbodí, tallant el carrer Major en dos. La plaça Major acull també el centre Cívic, el consultori mèdic i alguns establiments comercials. Aquest espai emblemàtic de la vila ha estat escenari de destacats episodis històrics. Un d’aquests va ser el parlament que hi va fer el president de la Generalitat Francesc Macià el 10 de maig de 1931, poc després que es proclamés la República.

Destaca en aquesta plaça l'edifici de l'Ajuntament o Casa de la Vila de Vimbodí, edifici segurament d'origen medieval, encara que el primer document sobre l’immoble data de 1619 i parla del lloc on es reunia el Consell General de la Vila. Aquest edifici va ser reformat el 1685, data gravada en una de les seves pedres i el 1732 i posteriorment remodelat a finals del segle XX, essent l’última intervenció del 2013. Durant la ocupació francesa l’edifici fou saquejat. L'immoble acollia, fins als anys 1930, al cantó esquerra, les dependències municipals, i al cantó dret, la peixateria. Més tard acollí també la farmàcia.

Edifici de pedra vista compost per planta baixa, pis i golfes. La planta baixa està formada per un porxo de tres grans arcades, amb l’escut de la vila, que precedeix a la porta d'entrada. Al primer pis s'hi localitza un balcó central flanquejat per dues finestres dobles separades per columneta i dos balcons més petits als extrems. A la cornisa central que limita amb la teulada hi ha un mig cercle amb un rellotge d'agulles. A la llinda de la porta principal s'hi pot observar esculpit l'escut de la vila format per un raïm amb pàmpols a les bandes sobre una bota de vi i la data 1732.

Al centre de la plaça s'ubica una monumental font instal·lada el 1892 per commemorar l'arribada de l'aigua a la vila. Font d'estructura piramidal, en forma d'obelisc, que ha estat ubicada en diferents espais de la plaça al llarg dels anys, fins a ocupar a l’actualitat el lloc inicial, amb una canella en cadascuna de les quatre cares. A mitja alçada, per sota de les canelles, hi ha les piques que recullen l'aigua.

En un dels extrems de la plaça trobem la Volta de la plaça Major formada per una arcada i amb sostre de bigues de fusta en el seu passatge, probablement d’origen medieval.

Rectoria

Edifici cantoner amb dues façanes molt diferenciades. La principal té una portada d'arc de mig punt amb grans dovelles de pedra i la data "1709". La façana que dona a l'església esta realitzada en carreus força irregulars, conté com a elements distintius vàries finestres i una porta realitzades amb un fals arc lobulat capçat per dintell.

Tres passatges a part del de la plaça Major ens retornen al passat medieval del nucli històric de Vimbodí. El sostre del pas en tots tres és de bigues de fusta, encara que a la volta del carrer de la Font una part es coberta amb rajols.

Volta del carrer Cervantes

Formada per una arcada de mig punt amb dovelles en el seu costat del carrer Major i una arcada lleugerament apuntada en el costat del carrer Mestre Rebull.

Actualment formada per una arc de rajoles i una arcada apuntada de pedra poc treballada en l'altre costat del passatge.