|
A la dreta del portal, una placa que ens recorda la Carta de Població de Conesa de l'any 1043 per la que els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Elisabet la seva primera muller, atorgaven el lloc de Conesa a Bernat Sunifred i la seva esposa Amaltruda. Anys més tard, concretament el 1072, el mateix comte confirmava la carta de població de Conesa a favor de Bremond Seniofred. La població es va anar assentant definitivament i l'any 1260 el rei Jaime I va concedir a Conesa el títol de vila i el privilegi de celebrar mercat setmanal tots els dimecres de l’any; a canvi el monarca rebia la tercera part de la leuda, una altra tercera part Bernat de Montpaó i l'altra tercera part Guera de Vallclara.
Jaume II, va confirmar a Conesa l'any 1319, el privilegi reial de celebrar mercat setmanal tots el dimecres de l’any. El mateix rei anys després, concretament el 1327, va donar a Santes Creus una part de la quèstia que hi percebia. El 1359 el rei Pere va vendre inicialment els seus drets a canvi de 40.000 sous, però l'any 1370 va redimir aquesta venda. I l'estira i afluixa va continuar. El 1381 l'Infant primogènit va cedir a Dalmau de Queralt la vila de Conesa però al cap d'un any tornava a la corona. I el 1383 el rei tornava a vendre ara al convent de Santes Creus per 45.000 florins d'or. Finalment el 1384 la corona catalana va cedir definitivament el castell i vila de Conesa al monestir de Santes Creus.
|
|
De la muralla construïda entre els segles XII i XIV hi destaca el Portal Reial o de Sant Antoni, també anomenat Portat de la Font. Està construït per una gran arcada adovellada de mig punt. A la dovella central hi ha un escut reial amb les quatre barres amb data de 1385. El portal dona accés al camí de Santa Coloma de Queralt. És el primer portal que hi va haver del recinte emmurallat que defensava el poble juntament amb les dotze torres que en formaven part, incloent el campanar.
|
