Parc Arqueològic d'Iesso a Guissona ***
L'antiga ciutat romana de Iesso, que Plini el Vell i Ptolemeu situen al territori dels lacetans, es troba sota de l'entramat urbà de l’actual Guissona. Una vegada conquerit el territori per l’exèrcit de Cató (195 aC) la presència romana s’anà estenent pel territori. Iesso va ser fundada al voltant de l'any 100 aC aprofitant els recursos naturals de la plana de Guissona: l'abundant presència d'aigua conservada al subsòl, la proximitat dels rius Sió i Llobregós, a més a més d'un terreny poc accidentat apte per a l'explotació agrària de les terres properes. Iesso tingué la categoria de municipi, Municipium Iessonensis, categoria que a la Catalunya interior sabem que tingueren Lleida (Ilerda), Isona (Aeso) i Els Prats de Rei (Sigarra).
| ||||||
Fou una ciutat romana protegida per una muralla. La ciutat, de planta poligonal, tindria entre unes 15 i 18 ha d'extensió, amb un urbanisme regular caracteritzat per una xarxa ortogonal de carrers, estructurat a partir de dos carrers principals, el cardo maximus, en direcció de nord a sud, i el decumanus maximus, d'oest a est. Actualment, s'ha trobat la porta nord que obria el cardo maximus que es calcula que devia fer uns 560 m de llarg. La part sud de la ciutat és encara desconeguda. Per tenir una idea de la importància de Iesso cal recordar que Bàrcino (Barcelona) tenia a l'època unes 10 ha d'extensió. | ||||||
El parc arqueològic de Guissona ocupa una superfície de dues hectàrees de l’extrem nord de la ciutat romana de Iesso. El recorregut pel parc arqueològic es pot realitzar per alguns dels carrers de la ciutat com el cardo maximus, que era el carrer principal de la ciutat, un cardo minor i l’intervallum, que resseguia la muralla i la separava de les illes de cases. La visita permet descobrir una ciutat en curs d’excavació, on es poden veure alguns sectors ja descoberts. | ||||||
| ||||||
| ||||||
Pel que fa als edificis privats, s'hi pot observar restes d’un barri de cases del segle i aC; una casa senyorial (domus) dels segles I i II dC organitzada a partir d’un jardí amb peristil, amb dos corredors i diverses estances com un triclinium, pavimentat amb un mosaic d’opus signinum, també sales d’estar amb pintures murals, alguns dormitoris i unes termes privades; i restes d'un espai industrial (celler visigòtic de la segona meitat del segle V dC) destinat a la producció de vi, del qual es conserva la base d’una premsa i d’un cup per trepitjar el raïm. | ||||||
| ||||||
| ||||||
|
Respecte als espais públics, les excavacions han posat al descobert restes de carrers i clavegueres; un tram de la muralla amb una amplada que oscil·la entre els tres metres i mig i quatre metres, feta de grans blocs de pedra en sec, que protegia i definia el perímetre urbà, conservant la porta nord de la ciutat, flanquejada en el seu costat oest per una torre; i unes temes o banys públics, construïts en època republicana i que van ser ampliats considerablement a mitjan segle I dC fins a ocupar una superfície de 2000 m2, configurant un espai amb una estructura d'atri amb impluvium (estany que servia per recollir l'aigua de pluja) que donava accés a diversos àmbits. En primer lloc, comunicava amb els apoditeria o vestuaris i seguidament permetia iniciar el circuit de bany amb el frigidari, estança de banys freds, dos tepidaris, o habitacions tèbies i finalment el caldari, per als banys calents. Destaca un dels tepidaris, sense calefacció i de planta circular i la natatio, una piscina d'aigua freda de 10 m de llargada per 6 m d’amplada destinada a la natació en la zona de la palestra.
| ||||||
|
