Església parroquial de Santa Maria de Guissona ***
| ||||
PODEU VISITAR-LA VIRTUALMENT EN 360º | ||||
L’Església parroquial de Santa Maria de Guissona, construïda a finals del segle XVIII en estil neoclàssic, incorpora elements anteriors com el campanar (1688) i dues capelles i està inspirada en el frontispici de la Universitat de Cervera. La història de l’església de Guissona es remunta a Borrell II, que manà construir un temple sobre les restes d’una canònica agustiniana del segle VI, enrunada per la invasió àrab. Però la vila caigué altra vegada en poder dels àrabs i el temple cristià fou novament destruït. Finalment, l’any 1015 Guissona fou reconquerida pel bisbe d’Urgell, Sant Ermengol. L’església cristiana fou construïda per tercera vegada i consagrada l’any 1098 per Sant Ot, bisbe d’Urgell. La canònica augustiniana primitiva fou transformada en col·legiata secular a les darreries del segle XV i tenia jurisdicció religiosa sobre quaranta parròquies que formaven la Plana de Guissona. L’any 1835 se suprimí el capítol de Guissona i la seva col·legiata. | ||||
Al llarg del segle XVIII, el temple romànic del segle XI s’anà deteriorant ràpidament, fins que, l’any 1772, s’ensorrà. Quedaren dempeus únicament les capelles del Claustre i del Sant Crist, ambdues del segle XVII. El 1776 es col·locava la primera pedra de l’església actual, segons projecte de l’arquitecte lleidatà Feliu Borràs, que fou consagrada l’any 1800. Es tracta d’un edifici de tres naus, amb voltes bufades la nau central i amb voltes de llunetes les laterals, sustentades per grans pilastres octogonals de capitells corintis. Està dividida amb quatre trams, l'últim dels quals forma part del creuer. Presideix el presbiteri una imatge de Maria Assumpta dins una fornícula, envoltada de pintures de la segona meitat del segle XX. | ||||
| ||||
En els murs laterals s'obren tres capelles per banda molt fondes. Si circumval·lem el temple entrant per l’esquerra de la porta principal trobarem les capelles del Claustre, de Sant Plàcid i de Sant Isidre on s’hi ha habilitat un espai d’exposició amb elements patrimonials diversos. Una vegada superat el presbiteri trobarem les capelles del Sagrat Cor o del Santíssim, l'espai corresponent al campanar i la capella del Sant Crist. D’aquestes capelles destacarem la Capella de la Mare de Déu del Claustre (descrita a part) i la Capella de Sant Plàcid, de planta el·líptica dedicada al copatró de Guissona. Sis pilars, al començament de la volta, presenten un pedestal amb la representació de tres virtuts cardinals (justícia, fortalesa i prudència) i de les tres virtuts teologals (fe, esperança i caritat). L’any 1988 es col·locà en aquesta capella un quadre on a la part alta s’hi representa Sant Plàcid, soldat romà, que rebutja les armes per abraçar la creu de Crist, mentre un àngel li ofereix la palma del martiri amb la silueta de l’església i la vila de Guissona al fons; en la part inferior es representa la rebuda solemne del cos del màrtir en presència del bisbe i clergues, els nobles i el poble de Guissona. Aquesta part reprodueix el muntatge escenogràfic on s’exposaven les restes del sant abans de la Guerra Civil. Actualment es conserven en un ossari sota l’altar. A l’interior de la capella hi trobem diversos fragments de monuments funeraris d’estil gòtic. A la banda dreta des de l’accés hi trobem una figura jacent masculina amb hàbit religiós acompanyada del frontal i un lateral, segurament del mateix sarcòfag, amb la representació de les exèquies fúnebres. A la banda esquerra hi veiem una figura femenina jacent amb un coixí sota el cap i amb vestimenta religiosa. Als peus, hi ha un relleu amb dos caps de lleó i altres figures i un element relacionat amb un capitell de la primitiva església romànica. En aquesta mateixa paret, hi podem veure una peça interpretada com un ossari amb una representació en alt relleu de l'escena de l'anunciació a la Verge -separant les figures un gerro amb flors-, flanquejada per dos sants en sengles fornícules. | ||||
| ||||
| ||||
La portada de l'església és d'arc de mig punt, flanquejada amb dos columnes corínties i damunt un entaulament, en el qual s'obre una fornícula amb motllures que acull la imatge de la Verge, que està acompanyada per sant Pere i Sant Pau. Damunt una finestra flanquejada per pilastres i volutes, coronada per un entaulament amb gerros als costats i un floró al centre. A l’extrem superior, el frontis esdevé una espadanya amb tres obertures amb sengles campanes. L’edifici està rematat per un capcer mixtilini de cornisa curvilínia. | ||||
| ||||
El campanar consta de tres cossos verticals. Al segon cos de la torre hi ha instal·lat el rellotge i al tercer, destinat a les campanes, hi trobem diverses finestres d'arc de mig punt amb balustrada de pedra. A la part superior hi ha una barana moderna i quatre gàrgoles amb figures antropomorfes. També hi ha un cos quadrangular a manera de llanternó construït recentment. | ||||
| ||||
|
Als laterals a la part inferior del frontis trobem les imatges de Sant Josep de Calassanç, fundador de l’orde dels pares escolapis, i de Sant Francesc Coll, fundador de l’orde de les germanes dominiques. Damunt de les imatges d’aquest dos sant relacionats amb la docència a Guissona hi ha dibuixades amb mangra sengles corones a l’interior de les quals hi ha restes d’una inscripció feta amb pintura negra. La inscripció de l’esquerra recorda que el 8 de setembre del 1736 Guissona va rebre de forma solemne el cos de sant Plàcid, patró de la vila. La de la dreta, en canvi, diu que l’església va començar a construir-se el 1771 i que va ser consagrada l’octubre del 1800. Les inscripcions originals el 1823 es van substituir per dos articles del text constitucional. Així a les noves consignes es podia llegir: “Tots els espanyols tenen llibertat d’escriure imprimir i publicar les seues idees polítiques sense necessitat d’aprovació ni cap llicència” i “tot espanyol està obligat a defensar la pàtria amb les armes a la mà quan fos cridat per la llei”.
|
Capella del Claustre | |||||||||
| |||||||||
|
Capella presidida per un retaule d’estil barroc salomònic, del segle XVII i obrat per Felix Ribes, dedicat a la Verge del Claustre, patrona de Guissona. La imatge, feta de pedra, compta amb un alt valor simbòlic i una àmplia llegenda desenvolupada per la creença popular local. Pel seu estil hieràtic ha estat considerada una imatge romànica o fins i tot anterior. Malgrat tot, apreciacions recents situen la seva producció ja al segle XV en un estil popular. Segons la tradició, la Verge va ser descoberta miraculosament en un pou del claustre de l’església canonical en un moment anterior al 1450. En aquest data, de forma accidental, el moble litúrgic s’incendià i la peça va quedar arraconada en la mateixa galeria durant 100 anys. L’any 1552, de forma miraculosa la Marededéu començà a plorar. Aquest nou miracle incità la construcció d’un nou retaule. L’augment de la devoció per la imatge va conduir a la construcció de la capella actual entre 1680 i 1687 i immediatament després del retaule que regeix l’espai.
| |||||||||
| |||||||||
|
|
