| ||||||
PODEU VISITAR-LA VIRTUALMENT EN 360º | ||||||
I DES D'UN ALTRA PERSPECTIVA TAMBÉ VIRTUAL EN 360º | ||||||
Ceferí Rocafort a la Geografia General de Catalunya, al referir-se a l'Obra de Fluvià, informa que “es conserva un edifici al lloc on hi havia el lloc de Fluvià, avui desaparegut. I que se conserva encara el nom aplicat a tota aquella partida del terme. L’edifici data del segle XVI, emperò no va ésser acabat”. L’any 1505, el bisbe Pere de Cardona –que ja tenia la jurisdicció criminal de Fluvià– va adquirir a la universitat de Guissona tots els drets que tenia sobre l’antiga població. A canvi es comprometia a no poblar altra vegada aquest territori, ni aixecar casa forta alguna i que el bisbe, per a ell i els seus successors, construís una casa de plaer.
| ||||||
D’aquesta casa actualment només podem observar les despulles. Aquí foren traslladades les imatges de Santa Llúcia i Sant Blai, que es veneraven a la vella església. Les obres van durar entre 1505 a 1514. Tal i com afirma un aforisme popular de Guissona: "L’Obra de Fluvià va començar-se i no es va acabar.”
| ||||||
L’obra en la qual possiblement van intervenir treballadors francesos, va consistir segons una descripció de l’excursionista Josep Salvany d’inicis del segle XX: “son plànol és quadrat; la seva entrada principal vers migdia, i la capella adjunta dirigida de llevant a ponent. L’entrada, de grans dovelles, dirigida a migdia, un vestíbul cobert amb coltes i claus, d’uns arcs rebaixats; a sa dreta, l’entrada de l’església, al fons de la qual, devia haver-hi la sagristia; a l’esquerra del portal, una antesala pel majordom i guàrdies. Davant de la port, en comunicació amb el gran pati, al fons del qual uns pòrtics comunicaven també per altre portal amb l’exterior. El palau tenint les habitacions a llevant i a ponent, comptant, almenys, planta baixa i dos pisos, o un pis i golfes, amb l’escala monumental a l’angle est i migdia u en el pati. La capella no devia ésser més alta que el palau...”. | ||||||
Les dimensions de la construcció recollides per Salvany no són més que una suposició ja que les obres es van aturar en finalitzar els baixos i començant tot just el primer pis. En aquest moment el Bisbe Pere de Cardona va ser ascendit a Arquebisbe de Tarragona i les tasques de construcció costejades en part per la família van quedar aturades. Malgrat això la capella va prendre la funció per la qual estava destinada. Es desconeix l’ús que van prendre la resta d’estances. Durant la Guerra del Francès, l’edifici va ser pres per les tropes enemigues que s’hi van fer fortes. Un cop resolt el conflicte, l’any 1808, els propis habitants de Guissona van procedir a l’enderroc de totes les cobertes, exceptuant la de la capella per evitar riscos futurs. A la darreria del segle XIX l’espai de la capella també es trobava en estat ruïnós i les imatges de culte van ser traslladades a la capella de l’Antic Hospital, a la plaça Vell Pla. | ||||||
Actualment, des de l’Ajuntament de Guissona, s’estan desenvolupant projectes de recuperació d’aquest edifici tardo gòtic – renaixentista i l’espai és emprat per activitats culturals diverses.
|