Font i Safareigs de la Vila a Guissona ***
| ||||
PODEU VISITAR-LOS VIRTUALMENT EN 360º | ||||
I DES D'UNA ALTRA PERSPECTIVA TAMBÉ VIRTUAL EN 360º | ||||
Les fonts i safaretjos de la Vila són un conjunt monumental està format per set elements: el pou, la galeria de portar l'aigua, les canelles d'omplir els càntirs, les canelles de rentar verdures, els safareigs de rentar roba, l'abeurador i el canal del renta-panxes. | ||||
La plana de Guissona és coneguda com el doll de la Segarra, ja que és un indret en el qual hi ha aigua subterrània en abundància, en un entorn molt sec. Així la plaça Vell Pla, on es troba el pou o doll de la font ja era poblat en l'edat del bronze, cap al 800 aC i en època romana la zona va quedar integrada a la ciutat de Iesso. | ||||
| ||||
|
El conjunt monumental de les fonts de la vila està composat per diversos elements que ressegueixen la història local. La part més antiga es correspon a una conducció d’aigua situada a l’època romana que connecta l’espai actual amb el pou, situat a la plaça Vell Pla, passant per sota de l’actual carrer del Tint.
| ||||
| ||||
|
Seguint el circuit de l’aigua el següent element amb que ens trobem són els diversos conjunts de canelles. La font principal està formada per cinc canelles cobertes per una volta, que tradicionalment s'utilitzaven per omplir els càntirs. Al mig de la façana, sobre la canella central, hi ha una fornícula amb la imatge de la Verge de la Salut. Es deia que l'aigua que rajava d'aquesta canella tenia propietats curatives. Al front de la coberta hi ha l'escut antic de la població de Guissona, amb un casc, quatre faixes ondades blaves i la data 1886. La font secundària està formada per quatre canelles i tradicionalment servia per a rentar les verdures que venien de l'hort. Hi figura la data 1776. Des d'aquesta font l'aigua omplia els safareigs i l'abeurador.
| ||||
| ||||
|
Els safareigs es divideixen en dues parts: una per a rentar la roba i l'altra per a esbandir-la. L'aigua sobrera s'aprofitava per a regar els horts. La base actual dels safareigs s’ha de datar a finals del segle XIX (1890). Antigament eren unes basses excavades directament a terra i cobertes amb unes lloses planes on les rentadores es posaven de genolls per rentar la roba.
| ||||
| ||||
| ||||
La font principal està formada per cinc canelles cobertes per una volta, que tradicionalment s'utilitzaven per omplir els càntirs. Al mig de la façana, sobre la canella central, hi ha una fornícula amb la imatge de la Verge de la Salut. Es deia que l'aigua que rajava d'aquesta canella tenia propietats curatives. A la coberta hi ha l'escut antic de la població de Guissona, amb un casc, quatre faixes blaves i la data 1886. | ||||
| ||||
|
El conjunt es completa amb un abeurador. Aquesta peça, obrada en pedra i de grans dimensions, es troba darrere els safareigs i segons les notícies que recull l’erudit local Eduard Camps, ja es troba documentada al segle XVI. Per últim, l'aigua d'aquesta font alimentava un canal conegut com a renta-panxes, que no s’ha conservat, situat al carrer de Tapioles, i que servia per rentar el budellam dels bens destinats al consum públic. L’aigua també s’emprava per omplir una bassa destinada a tintar el cànem. Aquesta pràctica dóna el nom al carrer actual.
| ||||
En època medieval, al segle XI, al construir-se el nucli clos, amb una torre i una església, la font va quedar fora del nucli de població, però al costat d'una de les portes de la muralla. A partir del segle XVI es construeixen els ravals al voltant del nucli clos i la font va quedar integrada novament al nucli de població.
|
