PODEU VISITAR-LO VIRTUALMENT EN 360º
Si bé Guissona té una tradició secular de nucli de població fortificat -la Iesso romana era una ciutat emmurallada de la qual les excavacions arqueològiques han recuperat alguns dels seus elements-, les muralles i elements defensius que avui podem reconèixer a la ciutat tenen el seu origen en la reconquesta cristiana portada a terme pel bisbe d’Urgell (sant) Ermengol.
Segons l’historiador alguairenc Josep Lladonosa vers el quinquenni 1020-1024 el bisbe Ermengol havia ja organitzat la part superior de la Ribera de Sió, amb Guissona com a centre natural i punt de conjunció dels comtats de Barcelona i d'Urgell, enmig de terres despoblades i amb restes d'antigues construccions visigòtiques i romanes. I afegeix que és molt probable que en aquest extens territori persistís en bona part població mossàrab en contacte assidu amb els cristians del nord. Guissona s'anirà desenvolupant, sobretot a partir de l'any 1035, en ésser colonitzada la riba del Llobregós, sobre Oliola, i fins al seu desguàs a Ponts.
|
A la vila medieval s'endevinen diversos moments. Un nucli fortificat on hi havia el castell que es data el segle XI i era situat al punt més alt de Guissona i havia format part de la ciutat romana. Fora del nucli clos, a l'entorn de la canònica de Santa Maria de Guissona, hi hauria el fossar, on s’han trobat enterraments moderns i medievals (enterraments de Cal Mines). Cap al segle XIV es devia crear un nou perímetre del qual es conserva una de les tres torres portal, l'anomenat portal de l'Àngel, i tres torres sense portal.
|
