|
El lloc que avui ocupa la Plaça Major de Guissona antigament havia estat un fossar fins que s’hi bastí la plaça. La Plaça Major, també coneguda com a Plaça de l'Església i popularment com a “plaça de Missa”, és un dels espais de comunicació més importants de la vila on hi conflueixen quatre carrers i és encara el cor simbòlic de la població. Aquesta plaça es troba porxada per tres dels seus costats, mentre que el quart l'ocupa l'església neoclàssica de Santa Maria. Aquests porxos presenten una coberta de volta d'aresta en alguns trams i un sostre arquitravat en altres. Les notícies més antigues sobre els porxos situen la necessitat d’una remodelació al segle XVII. En qualsevol cas, segons les dades actuals, la datació més antiga ens l’ofereix Ca l’Eril, la construcció més antiga de l’espai que es pot datar entre els segles XVI i XVII. Els porxos s'obren a la plaça a través d'arcs de mig punt, arcs rebaixats i arcs escarsers sustentats per grans pilastres.
|
|
La major part dels edificis que conformen aquesta plaça presenten façanes amb estructures clàssiques molt similars que donen una visió molt uniforme de l'espai. Façanes arrebossades amb obertures definides per carreus ben treballats, motllures que divideixen horitzontalment els diversos pisos, ulls de bou a la zona de les golfes, etc. Gran part d'aquests edificis es poden datar a finals del segle XVIII. D’aquest conjunt, podem destacar Cal Carboner (núm. 4), l’únic edifici on encara es conserva l’arrebossat original. La construcció es correspon amb tres trams del porticat i seguint els mateixos eixos verticals de les arcuacions presenta tres portes balconeres en el primer pis i tres més en el segon. En el primer nivell els balcons compten amb una projecció major i baranes de forja més treballades. El pis de les golfes en aquesta construcció està definit per tres ulls de bou en forma d’oval que donen pas al ràfec. Al seu costat hi trobem Cal Serra (núm.5), edifici amb planta en forma de “L”. Quatre arcs escarsers s'obren a les galeries nord i oest de la porxada de la plaça. Els sostre d'aquesta galeria és arquitravat i deixa a la vista unes grans bigues de fusta. Presenta balcons al primer i segon pis i finestres (2 tapiades) al tercer.
|
|
L’edifici més destacat de la plaça major, a banda de l’església, és la Casa Erill o Palau d’Erill (núm. 3) coneguda com a Ca l’Eril. Es tracta d’un gran casal renaixentista (segles XVI-XVII), pertanyent a una de les nissagues més importants de la Catalunya medieval -súbdits dels comptes de Pallars que van esdevenir senyors de Talteüll, de Gaver i de Sant Antolí-, família que va perdurar fins mitjan segle XIX. És un edifici de planta baixa, dos pisos i golfes, construït amb carreus de pedra de mida grossa, molt ben tallats i escairats seguint l’estil dels palaus florentins. Les obertures són rectangulars llises, excepte a les golfes, on s'obren dotze arquets cecs de mig punt. Al seu interior compta amb un pati distribuïdor i una escalinata que dóna accés a la galera del primer pis. Aquest element arquitectònic guarda alguns elements de tradició gòtica i serveix per accedir, entre altres, a una sala de teatre amb capacitat de 80 persones resultat d’una reforma de principis del segle XX. Actualment, l’edifici es propietat de la família Ponts. Un dels fills, Joan Ponts, és un destacat cantautor dins el panorama de la música independent de Catalunya amb el nom de “el Petit de Ca l’Eril”.
|
