Castell d'El Milà
| ||||||
Tenim notícies del castell ja des de l’any 1490 en un document conservat a l’Arxiu General de Protocols de Barcelona. És l'acta de possessió dels béns cedits per Beatriu d’Urrea, habitant del castell d’El Milà, a la seva neboda. | ||||||
| ||||||
L’edifici és pot considerar una gran domus de planta rectangular, una gran casa forta, amb teulada a quatre aigües. A la façana destaca el gran portal adovellat de punt rodó al qual s'arriba gràcies a una escalinata paral·lela a la línia de façana. A la primera planta trobem quatre grans finestrals i al segon pis, una galeria amb set arcs de mig punt, amb una finestra quadrada als extrems. | ||||||
En un dels seus costats, annexada a l’edifici residencial, es conserva una capella datada des de l’any 1711, quan va acabar-se. | ||||||
|
Segons l’Enciclopèdia Catalana –que afirma que va néixer a el Milà-, aquest insigne militar: “En esclatar la guerra contra Napoleó s’enrolà com a capità d’una companyia. Esdevingué tinent coronel, grau confirmat per Ferran VII, i el 1830 ascendí a brigadier i a mariscal de camp. El 1833 fou nomenat governador militar de Cadis, i el 1835, de Barcelona. Fou encarregat pel capità general Llauder de castigar els culpables de la crema de convents de Barcelona del juliol del 1835; però, en intentar de desarmar la milícia nacional, grups de revoltats assaltaren la seva residència i el mataren.” |
