La primera notícia documental de l’ermita romànica de Sant Pere dels Pastors a l’antic terme de Fluvià es remunta al 1234 arran d'una donació. Es tracta d’una ermita de petites dimensions, amb diverses construccions adossades al llarg del temps. L’espai de culte en sí, és un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó apuntada reforçada amb quatre arcs torals sense absis diferenciat. Al mur de tramuntana, una porta dóna pas a la sagristia. A l’altra banda, la de migjorn, una finestra rectangular il·lumina la nau. La façana, d’època posterior, presenta una porta amb arc de mig punt. En la clau de l’arc hi podem veure representats els símbols papals i la data de construcció d’aquesta part: 1725. La porta condueix fins a un nàrtex, segurament del mateix moment, cobert amb volta de creuria i amb una nova representació dels símbols al·lusius a Sant Pere, primer papa, en la clau. El volum del cos central es perllonga lateralment en dos parts annexes en forma de galeria. El cos de la dreta actualment es troba tancat definint un àmbit. Per sobre de la part central trobem un campanar de planta quadrada amb dues finestres per costat cobert per una teulada a quatre aigües.
|
El presbiteri està decorat amb figures de pastors en actitud d’adorar a sant Pere que reprodueixen a diversos guissonencs. Aquesta representació al·ludeix a la llegenda que envolta la seva construcció. Segons la tradició, Sant Pere es va aparèixer a uns pastors i els va indicar que en el punt on s’arremolinessin els ramats hi haurien de construir una ermita perquè Déu ho volia així. Després d’indicar que l’oratori havia de comptar amb cinc arcades l’aparició es va esvanir. Seguint les seves indicacions els pastors van construir la capella en lloc indicat. En tres ocasions van provar d’engrandir l’ermita amb una cinquena arcada, però en les tres ocasions la sisena arcada va caure després d’enllestir-la. Així doncs, l’edifici comptava originalment amb cinc arcades, és a dir, els quatre arcs torals i l’arc que definia la porta sumava el cinquè.
|