Plaça dels Països Catalans de Guissona
Tres són els elements a destacar a la Plaça dels Països Catalans, un escultòric, el Monument al Dr. Pere Castelló, que presideix la plaça, i dos d’arquitectònics, la Torre Pujol o Antiga Farinera a l’extrem de la plaça i les cases noucentistes a una banda de la plaça.
| ||||||
La Torre Pujol o Antiga Farinera és una construcció d'estil modernista que recorda les cases d'estiueig de la burgesia catalana. Formava part de l'antiga Farinera Balcells, que es va inaugurar en 1911. Entre 1943 i 1956 s’hi va establir la fàbrica de "Productos Raza", dedicada a l'elaboració de llet maternitzada. Una gran torre amb tribuna, rematada amb una cúpula de ceràmica vidrada, ocupa l'angle entre aquestes dues façanes. Les finestres i balcons del primer pis són rectangulars amb una motllura prominent, mentre que les obertures del segon pis són rectangulars amb una motllura en forma d'arcs ogivals, a imitació de les portes i finestres de la planta baixa. S'accedeix a l'edifici a través d'un porxo amb un "arc esgraonat" de llinda, damunt del qual s'aixeca un cos més sobresortit que la resta de la façana, amb finestres rectangulars al primer pis i balcó amb barana de ferro forjat al segon pis, i es troba coronat per una mena de frontó triangular rematat per dues estructures esglaonades. | ||||||
| ||||||
| ||||||
L'any 1995, per iniciativa del regidor de Guissona, Jaume Alsina, es va col·locar una reproducció del bust que l’escultor neoclàssic Ponciano Ponzano havia fet del Dr. Pere Castelló, coetani seu, en la seva estada professional a Madrid com a metge de cambra dels borbons. Així es bastí el Monument al Dr. Pere Castelló a la Plaça dels Paisos Catalans en memòria d’aquest eminent metge i cirurgià que havia nascut a Guissona el 1770. És un monument sobri i auster que es composa del bust en bronze sobre un pedestal de pedra en que es pot llegir la següent inscripció. “PERE CASTELLÓ I GINESTA / MARQUÈS DE LA SALUT / VESCOMTE DE GUISSONA / UNIFICADOR DE LES CARRERES / DE MEDICINA I CIRURGIA / GUISSONA 1770-1850 MADRID” | ||||||
| ||||||
A una banda de la plaça s’aixequen dues construccions noucentistes. La casa de l’esquerra presenta planta baixa i pis. A la planta baixa s’obren tres portes, d’arc rebaixat les de les bandes, molt més àmplies i d’arc rodó la central amb la data 1926 al reixat superior. Al primer pis s’obren tres balcons amb obertures rectangulars que presenten trencaaigües d’arc escarser a les bandes i mixtilini al centre. Corona l’edifici un frontis ondulant decorat amb pinyes. Al seu costat s’aixeca una altra casa de planta baixa amb portal d’arc escarser i dues finestres lobulades, pis amb gran balconada de dues obertures, golfes amb dues petites obertures i coronant l’edifici un frontal d’obra amb una mena de fornícula a la part central amb forma de timpà sobresortit. | ||||||
| ||||||
|
|
Pere Castelló i Ginesta, que estudià Filosofia a Cervera i cirurgia mèdica a Barcelona, va ser un eminent metge i cirurgià i principal autor de la reforma del 1827, que uní els ensenyaments de Medicina i de Cirurgia. Després d’exercir durant un breu període a la seva Guissona natal, el 1796 va ingressar a l’exèrcit com a cirurgià castrense. Al cap de poc d’haver estat nomenat professor del Colegio de San Carlos a Madrid va rebre el càrrec de cirurgià de cambra de la família reial espanyola. Durant la ocupació napoleònica d’Espanya va haver de refugiar-se a Mallorca per escapar de les represàlies del general Murat que li havia ofert un lloc a l’exèrcit francès i el va refusar. El 1814 fou restituït com a cirurgia de la Real Cámara i el 1815 obtingué la càtedra d’obstetricia que ocupava un oncle seu que havia mort. Les seves idees lliberals el van portar a la presó el 1824 de la que en va sortir un any després quan Ferran VII, que estigué a punt de morir d’un atac de gota, no tingué altre remei que treure’l de la presó perquè era l’únic que podia curar-lo. El monarca li va demanar que es quedés a palau i tornés a exercir de metge de cambra. Pere Castelló va accedir a la petició reial no sense imposar certes condicions com l’indult de molts metges empresonats i que molts dels estudiants que havien defensat la Constitució poguessin reprendre els seus estudis. Rebé diverses condecoracions: Caballero Gran Cruz de la Sagrada Orden Militar Constantiniana de San Jorge (1829), Caballero Gran Cruz de la Orden de Carlos III (1830), Caballero Gran Cruz de la Orden Española y Americana de Isabel la Católica (1832). El 1846 la reina Isabel II li va concedir el títol de I Marquès de la Salut i el 1847 el de I Vescomte de Guissona. Madrid li va dedicar un carrer. |
