Capella de Sant Salvador del castell de Cabrera d'Anoia

La capella de Sant Salvador del castell de Cabrera té el seu origen com a capella del castell. La primera referència documental que en tenim consta de l’any 1062 en la donació del castell a la comtessa Almodis per part de Miró Guilabert. Sabem que el 1184 era sufragània de l’església de Santa Maria de Piera, però abans d’acabar-se aquest segle XII es convertí ja en parròquia, annexant-se-li l’església de Sant Bartomeu de Vallbona. Al segle XVI la dependència passà a ser a la inversa, fins al 1868, any de la nova erecció parroquial de Sant Salvador.

Es tracta d’un edifici romànic molt reformat, que consta d'una única nau coberta amb volta de canó reforçada amb arcs faixons. Les nombroses reformes portades a terme al llarg dels segles han acabat desfigurant el seu aspecte original, mantingut només en el cos de la nau. Al mur lateral meridional s’obre la porta d’accés i al seu costat dret es va aixecar una de les capelles laterals de construcció més tardana. Aquesta porta està formada per dos arcs de mig punt en degradació. L’edifici es troba en bon estat de conservació ja que el 1990 va ser sotmès a obres de consolidació i restauració.

A l'absis es van descobrir restes de pintura gòtica (segles XIII-XIV) i les capelles laterals van ser afegides el segle XVIII. A l’interior, a la capella del Sant Crist, hi ha les lloses sepulcrals de la família Móra (segles XVIII-XIX). Aquesta família feu portar de Roma les relíquies de sant Justí, sant Benet, santa Felicíssima i santa Tranquilina i des del 1736 se celebrava la important festa dels Sants Màrtirs, que es convertí en l’aplec comarcal del diumenge de Pasqüetes o primer diumenge després de Pasqua.