Torre de Vilalta a Sant Guim de Freixenet ***

L’obra “España Sagrada” del pare Enrique Florez recull la menció més antiga de què tenim constància documental del lloc coincidint amb la consagració d’una nova església dedicada a Sant Pere en el terme de Vilalta pel bisbe d’Osona Guillem I (1063). En aquest acte Adalezis, viuda d’Ademaro, renunciava als seus drets sobre l’alou de Vilalta a favor del bisbat, encara que aquest li conservava l’usdefruit sobre l’alou, tal com expressava el testament del seu difunt espòs Ademaro.

El primer document que esmenta el castell de Vilalta és el testament d’Adelaida, muller de Guillem Mir i filla dels vescomtes de Cardona, de l’any 1078. El testament disposava que la propietat del castell de Vilalta, juntament amb la dels castells de la Guàrdia, Sant Guim, Palamós i l’Albió, que l’esmentada senyora tenia per les seves primeres núpcies amb Guerau de la Guàrdia, passessin al ser propietat del seu segon marit, Guillem Mir, i dels fills.

El lloc de Vilalta estava vinculat a la Tallada. En el fogatjament dels anys 1365-1370, ambdós indrets, propietat d’un tal Castellolí, sumaven un total de 12 focs o famílies. En el fogatge de 1381, anomenat fogatge de Pere el cerimoniós, els llocs havien canviat de  mans, ara pertanyents a Ramon de Calders, i sumaven 10 focs.

Del castell, abans de la seva restauració l’any 2017, es conservava la meitat oriental de l'estructura d'una torre de base circular, amb un farciment al seu interior fruit de l'enderroc de l'estructura. El seu sistema constructiu emprat era a partir d'un doble mur de carreus rectangulars farcits amb pedra irregular i morter. Exteriorment l'aparell era força regular. El parament estava ben conservat a excepció d'un forat d'aproximadament 1 m de diàmetre.

La zona de ponent, que era gairebé enderrocada del tot, corresponia a la part més accessible de la fortificació, fet que faria suposar que en aquesta part hi devia haver un fossat que avui ha estat colgat pel camp de conreu que arriba vora la mateixa torre.

La seva restauració ha permès recuperar aquest element defensiu de l’antic castell de Vilalata. La torre de Vilalta és una torre de planta circular amb un diàmetre de 5,80 m, una altura aproximada de 5,60 m i un gruix de paret de 1,75 m feta de carreus rectangulars disposats en filades, units amb morter de calç. Al coronament actual de la torre, al qual s’accedeix per una escala metàl·lica, hi trobem un pou circular de 1,18 m de diàmetre. A l’exterior del recinte, l’excavació portada a terme com a pas previ a la consolidació i restauració del monument, ha deixat al descobert dues estructures, de carreus escairats units amb morter, un mur perpendicular i prop seu una estança rectangular.