Amorós a Sant Guim de Freixenet

PODEU VISITAR-LO VIRTUALMENT EN 360º

Sembla que l'etimologia del lloc d'Amorós prové d'un nom propi de persona o d'un llinatge-

L’església del castell d’Amorós es citada des del segle XI i fou inicialment una capella sufragània de la parroquial de Sant Pere de Sant Domí. Al segle XII s’esmenta com “ecclesia de Moros”. L’edifici actual no conserva cap testimoni del seu origen romànic. Es un temple d’una petita nau quadrangular. A l’interior es conserva una decoració feta de guix amb representacions de figures humanes a les mènsules, efectuades per algun artista local que va deixar també la seva empremta a la veïna església de Sant Cristòfol de la Rabassa.

Té l’advocació dels gloriosos màrtirs Sant Cosme i Sant Damià, metges a l’Aràbia. Conta la tradició que aquests dos germans bessons que exercien la medicina de forma gratuïta, quan no podien sanar amb els seus coneixements ho feien gràcies a l’oració i a la seva virtut. Van morir màrtirs, decapitats amb una destral. Sempre se’ls representa amb els atributs de la seva professió: barret cilíndric de metge, pots de farmàcia, espàtules, instrumentals quirúrgic i eines de barber (tissores, pinta...) ja que són patrons d’aquest gremi. Una llegenda narra com sota la seva advocació es va efectuar el trasplantament d’una cama d’un home negre ja mort al sagristà de l’església de Sant Cosme i Sant Damià de Roma; així després tenia una cama negra i una altra de blanca.