Mas d'en Bosc i les Masies del terme de Vila-rodona
L’any 1930 tot el municipi Vila-rodona tenia una població de 1747 habitants, 246 dels qual residien fora del poble. D’aquests, 37 residien a Vilardida, 34 a Mas d’en Bosc, 12 a la Serra, 10 al Mas de l’Alzinet, 7 a masies situades a menys de mig quilòmetre i 146 a masies situades a més d’aquesta distància. El percentatge de població que residia fora del poble representava el 16% de la població total del municipi. | ||||
| ||||
Llevat del conjunt de cases i masies de la Serra i la Parellada situades al marge dret del Gaià, en la vall que conforma el riu, totes les altres masies estan situades a la part esquerre del terme a llevant del riu Gaià. Un conjunt d’aquestes masies d’alguna manera se succeeixen a l’entorn de la petita carretera de Can Ferrer de la Cogullada, des del Mas de la Magina fins a un altre grup situat a la dita Serra de la Canya, petita alteració de terres conreades delimitada pel torrent de Pedrafita i el torrent de Mas Serrà que hi conflueix més avall. La més significativa és la de cal Pujolet, el nom de la qual identifica a la perfecció la seva ubicació geogràfica. A la banda esquerra del llarg torrent de Pedrafita localitzem dos grups de masos i poblament dispers. El primer és el format, a l’est del terme, pel llogaret de Mas d’en Bosc i per les masies situades al seu entorn i del de Mas d’en Guerra o Comabella. El segon estaria centrat, al sud est del terme, a la partida de les Gallardes, amb un conjunt de masies totes abandonades, algunes d’elles d’un volum construït remarcable, com cal Franciscot o cal Pauet de les Gallardes. | ||||
| ||||
Podem afirmar que les casuístiques de conservació, utilitat i propietat de les masies vila-rodonines són moltes i variades. En quan al seu estat trobarem des de masies abandonades en distinta gradació d’enrunament, masies conservades i d’altres de reformades o rehabilitades en les darreres dècades o fins i tot construïdes de nou com Mas Serrà. Diversos són els usos actuals. Poques mantenen l’original de residència a l’entorn d’una explotació familiar agrària a la qual dediquen l’activitat laboral els seus habitants. Un bon nombre han canviat de propietat i s’han reformat com a segona residència. D’altres el canvi de propietat gira també a l’entorn de l’explotació de la terra, tot i que els propietaris no hi resideixen tots els dies de l’any. Algunes continuen vinculades a les terres de conreu que gestionen i treballen les mateixes famílies tot i que, fa dècades, van traslladar la residència habitual a Vila-rodona o també a Rodonyà. Per posar dos casos extrems de la conservació de masies importants podríem remarcar el Mas de l’Alzinet, totalment en ruïnes i el Mas d’en Guerra o de Comabella, a la plana de Mas d’en Bosc, convertit fa dècades no només en el centre de l’explotació de l’extensa propietat sinó també en un celler vitivinícola important, que compra producció a pagesos d’un ampli entorn.
| ||||
| ||||
Mas d’en Bosc és un petit llogaret constituït per un sol carrer, situat en un altiplà que s’arrecera a les derivacions muntanyoses del sud de la serra del Montmell. Històricament els seus habitants mantenien relacions socials amb les masies de l’entorn, vers les de la Serra de la Canya, la de Pedrafita i també vers Can Ferrer de la Cogullada i les masies dels voltants situades a la part de ponent del municipi del Montmell. De tot aquest territori de Mas d’en Bosc, la Serra de la Canya i les masies de l’entorn Enriqueta Vives Farré ha publicat dos llibres que recullen la memòria oral conservada, la pròpia de l’autora i la que ha anat recollint de les persones que encara habiten aquest territori o que hi van néixer i residir. Per identificar l’espai construït de Mas d’en Bosc reproduirem un text del llibre «Serralada», en el qual es posa nom a les cases: «A la dreta es troba el celler del Cirera, que ara quasi són runes; ca la Carmeta, abans Cal Pau Llorens; el celler o pati de Cal Manel, rehabilitat pels descendents; Cal Joan Pujolet; Cal Pau Nofre; Cal Pavà; el pati del Joan Pujolet; i la casa pairal de Mas d’en Bosc a la plaça. Aquí es tanca el carrer i per l’altra banda hi ha Cal Llorens. Al seu costat es troba el celler i una obertura anomenada cantó gran, Cal Pepot i Cal Manel, al costat del qual hi ha una altra obertura, el cantó petit. L’última casa és Cal Miquel, que té un ample corral i, arribant a l’esquerra, arran de l’era, un gran espai d’arbres, flors i un hortet. «El cantó petit dóna pas a les quintanes que abans eren petits paradors amb ametllers i el cantó gran dona pas al camí o carretera que passa pel mig de les dues cases de Cal Sisco fins arribar a Cal Rosset, una casa rural de cert relleu amb important vistes».
Text: Josep Santesmases i Ollé
|
