Capelleta de la Mare de Déu de l'Hospitalet o de La Llet de Puigpelat

És una capelleta orientada vers Montserrat que conté unes majòliques amb un dibuix de la Mare de Déu.

Puigpelat - Capelleta de la Mare de Déu de l'Hospitalet o de La Llet

Segons informa Jaume Andreu, “a uns 200 metres de la capelleta, camí de Vistabella avall, hi havia al segle XII i fins a començaments del XX un convent amb església de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Aproximadament entre els anys 1920-1923 es van desmuntar completament les restes de les edificacions i el lloc es va ocupar per conreus de vinya i avellaners. Ens ha quedat una lauda sepulcral d'un dels comanadors de la primera època, Fra Bernat Pavia, que es guarda dins d'una urna a l'altar de la Mare de Déu a l'església parroquial. El culte i la imatge que es troba actualment al museu de la catedral de Tarragona, ja havia estat abandonat el 11 de febrer de 1837 i traslladada imatge i culte a l'altar de Santa Magdalena de l'Església Parroquial.

Al costat de la capelleta hi ha les restes d'una font, la font de la mina de les Esquadres. Els cinc arbres del lloc són acàcies blanques dedicades a cinc persones que en el moment que naixia la capelleta van desaparèixer, les seves flors blanques ens retornen anualment la seva presència.

Cada any en aquest lloc des del 2000, es fa la Romeria del Diumenge de Pentecosta, en la que es baixen les cintes blanques que veureu lligades al pal indicador, que porta cada participant, i que testimonia que s'ha fet la romeria. A les rajoletes podeu veure la imatge actual que és treta de l’escultura que es guarda al poble. Té el monograma grec de la Mare de Déu prop del cap de la imatge i al mig dues creus de Malta que ens informen del vessant històric. Una mica mes avall, quasi als peus de la imatge, per una banda, el Portal del poble, una de les dues entrades al poble. A l'altra banda, el que era el convent situat en aquest lloc, al costat d’un pi, que té per Puigpelat un gran significat, que seria motiu d'una altra explicació que ens roman pendent per un altre ocasió. L'orla que envolta el conjunt és de raïms en plenitud, principal conreu de Puigpelat.”