Jaciment ibèric de Rabassats o del Bosc a Nulles
| ||||
És un petit establiment rural dedicat a l’explotació agrícola i l’emmagatzematge de cereals situat a l’antiga Cessetània ibèrica, datat entre finals del s. IV aC i finals del s. III – inicis del s. II aC. S’han localitzat d’estances amb funcions residencials, i àmbits destinats a magatzems i activitats domèstiques i artesanals. El conjunt disposava també de diverses sitges per reserva de cereals i un sistema de basses o dipòsits per la decantació de líquids. Ja en època romana, s’abocà el cos d’un home adult dins la bassa central, ja abandonada i parcialment reblerta. | ||||
És un petit establiment rural dedicat a l’explotació agrícola i l’emmagatzematge de cereals situat al territori de l’antiga Cessetània ibèrica, datat entre finals del s. IV aC i finals del s. III – inicis del s. II aC. L’edifici central de Rabassats va estar en funcionament al s. III aC. La part més ben conservada és l’ala oest, que consta de tres grans estances disposades en forma de “U” entorn d’un pati. L’habitació més occidental, compartimentada en dos àmbits, s’utilitzava per a activitats domèstiques com la mòlta, la preparació d’aliments i el teixit; al centre, una gran sala amb llar de foc tenia funció residencial; a l’est, una tercera estança estava reservada a magatzem. El pati es devia destinar a activitats culinàries i altres tasques que requerien llum. Més a l’est hi ha altres habitacions identificades, però el seu estat de conservació no permet precisar-ne les funcions. L’espai exterior estava ocupat per diverses sitges i, a la part davantera de l’edifici, un sistema de tres basses o dipòsits connectats, destinats a recollir o decantar aigua o altres líquids. | ||||
L’edifici principal devia estar habitat per dues famílies, tal vegada emparentades, o bé per una família extensa, i tindria una vida curta, de dues o tres generacions. Els seus habitants es dedicarien a tasques agrícoles, complementades probablement per activitats artesanals; els materials d’importació ens indiquen que una part reduïda d’aquests productes eren objecte d’intercanvi. Actualment veiem els paviments interiors indicats amb graves grises, la llar de foc s’ha reproduït amb morter de calç amb colorant vermell, les sitges amb graves blanques i les basses amb còdols de riu. La separació entre la part original dels murs i la restaurada s’indica mitjançant una línia de color vermell.
| ||||
| ||||
| ||||
| ||||
Text: Joan Canela i Gràcia, arqueòleg. |
Curiositats
Uns 200 anys després d’haver-se abandonat el jaciment, es va llençar ― probablement ― el cos d’un home dins la bassa central. Es tracta d’un individu d’entre 40 i 50 anys d’edat que va morir en època romana (al s. I aC – s. I dC), tal com indiquen les proves de datació amb carboni 14 que s’han fet a les restes òssies trobades al jaciment. |
Població: Nulles
